Josep Suñol i Capdevila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841  Barcelona |
| Mort | febrer 1906 (64/65 anys) Badalona (Barcelonès) |
 Alcalde de Badalona | |
| 1r gener 1904 – 7 març 1904 ← Joaquim Costa i Alsina – Josep Valls i Riera → | |
| Activitat | |
| Ocupació | terratinent |
Josep Suñol i Capdevila (Barcelona, 1841 - Badalona, febrer 1906) va ser un hisendat i polític català.
Biografia
[modifica]Els seus pares eren Josep Suñol i Cuadras, pagès de Badalona, i Teresa Capdevila i Pahisa,[1] hereva d'una família de pagesos del Raval de Barcelona. Es va casar amb la barcelonina Trinitat Llobet i Sabater.[2]
Cap al 1887 va instal·lar-se a Badalona, on tenia propietats, i va començar a intervenir en la política municipal. Situat a l'òrbita del Partit Conservador, es va acabar integrant en l'anomenada Lliga Popular i va ser correligionari i seguidor de Joaquim Palay i Jaurés,[2] un dels representants més significatius de la política caciquista a la ciutat.[3] Entre 1893 i 1897 va ser regidor de l'Ajuntament de Badalona i durant la primera alcaldia de Palay (1894-1895) va esdevenir tercer tinent d'alcalde.[2] També va ser successivament president i vicepresident de l'associació agrària Foment de l'Agricultura de Badalona.[2]
Després de deixar el consistori, el 1903 va ser nomenat jutge de pau suplent, però a finals d'any va participar a les eleccions municipals amb la Lliga Popular i va tornar a entrar com a regidor.[2] A més, va ser elegit alcalde de la ciutat, càrrec que va ocupar breument entre l'1 de gener i el 7 de març de 1904.[3] Va ser un dels períodes més caòtics i de descontrol de l'Ajuntament per part del caciquisme local, quan l'alcaldia va ser ocupada, a més d'ell, per altres seguidors i persones properes a Palay com Ramon Amat, Joaquim Costa o Josep Valls, fins que es va efectuar una inspecció administrativa que va suposar la suspensió del consistori per la ingent quantitat d'irregularitats que es van detectar.[3] Sunyol ocupà el càrrec de regidor fins a la seva mort el febrer de 1906.[2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Palacio Serra, Francesc «El Foment de l'Agricultura de Badalona: un exemple d'associació agrària a la darreria del segle XIX». Carrer dels Arbres, 4a època, 7, 2022, pàg. 118-144.
