Vés al contingut

Josep Torrents i Casals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Torrents i Casals
Biografia
Naixement1872 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1900 Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Josep Torrents i Casals (Santa Coloma de Gramenet, 1872 - Badalona, 28 d'octubre de 1900) va ser un soldat i insurrecte carlí català.

Va nàixer en una família de pagesos carlins, fill del masover del mas Ventós,[1] Francesc Torrents, i de Margarida Casals. Combatent en la Guerra hispano-estatunidenca de 1898, pertanyia al regiment del Rei núm. 1 d'Infanteria, i es distingia per l'exaltació amb què defensava les idees carlines.[2] Va ser repatriat a causa d'haver contret una greu malaltia.[3]

La nit del 28 d'octubre de 1900 va capitanejar una partida d'uns 60 carlins armats que van atacar la caserna de la Guàrdia Civil de Badalona, en l'anomenat Alçament de Badalona o "Octubrada", resultant mort en el tiroteig.[4] Van entrar a la població, de fet, per cobrar un tribut a l'alcalde, però les autoritats havien estat advertides.[3] Aquesta acció, que pel que sembla, no va ser ordenada per Carles de Borbó, va incitar l'aixecament d'algunes partides en altres parts de Catalunya com Berga, Igualada i Manresa, així com en algunes zones del País Valencià.[4]

Després de ser abatut, els guàrdies civils van registrar el seu cadàver, trobant en les seues butxaques 15 duros en bitllets, 21 pessetes en plata i un document que deia:[5]

« «He recibido del alcalde de Badalona ... pesetas, que le serán reintegradas cuando ocupe el solio de sus antepasados la majestad del rey Carlos.— Tubado, teniente habilitado.— Badalona 28.» »

El juny de 1901 es va celebrar a Badalona un funeral en la seua memòria al que assistiren nombroses persones.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Levantamiento carlista». El Globo, 30-10-1900, pàg. 2.
  2. «El orden público en Barcelona: Lo de Badalona». La Época, 30-10-1900, pàg. 1.
  3. 3,0 3,1 Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1998, p. 79. 
  4. 4,0 4,1 «Día 28 - Intentona carlista». El Año Político (1900), 1901, pàg. 346.
  5. «Suceso grave: Ataque á un cuartel de la Guardia civil». El Correo Militar, 29-10-1900, pàg. 2.
  6. «Telegramas y telefonemas». Las Provincias, 06-06-1901, pàg. 3.