Vés al contingut

Josep Valls i Royo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Valls i Royo
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1999 Modifica el valor a Wikidata (94/95 anys)
Le Havre (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvioloncel·lista, compositor Modifica el valor a Wikidata

Josep Valls i Royo (Barcelona, 1904 - Le Havre, França, 1999),[1] compositor i violoncel·lista.

Inicià els seus estudis musicals a l'Orfeó Català amb Joan Salvat, on ingressà com a cantaire. Posteriorment cursà estudis de violoncel a l'Escola Municipal de Música, on comptà amb professors com Enric Morera i Viura, Lluís Millet i Pagès i Josep Soler i Ventura. El 1924 es traslladà a París per defugir el servei militar i allà continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Vincent d'Indy i més tard amb Albert Roussel.[2] Mentrestant es guanyà la vida com a violoncel·lista. El seu amic Josep Carner, cònsol a Le Havre, li oferí el càrrec de vicecònsol. El 1934 es casà amb Pâquerette Delille [Marguerite Delille Lebourhis] i el 1937, durant l'audició del seu Concert per a quartet de corda i orquestra, a París, conegué a Robert Gerhard. Quan esclatà la Guerra Civil tornà a Catalunya per a lluitar al costat dels republicans. El 1939 fugí de l'avançada nacional camí a França i restà al camp d'Argelers i posteriorment al camp del Barcarès. Finalment retornà a Le Havre, on residí i es dedicà a la composició musical.

El 1939, durant el Festival de Música Contemporània celebrat a Varsòvia, s'interpretà la seva Simfonia dedicada a la memòria de Juli Garreta.[3]

El fons personal de Josep Valls es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obra

[modifica]

Partitures

[modifica]
  • Cant d'una presència, per a baríton i orquestra (1957), lletra de J. Carner.
  • Cant de Simeó, veus, cor i orquestra (1981).
  • Càntic de Débora, oratori (1976).
  • Càntic dels tres joves al mig del foc (1975).
  • Cants I, per a dos conjunts de corda(1960).
  • Cants II, per a orquestra (1965).
  • Concerto per deux violini, viola, violoncello ed orchestra (1931).
  • Concert per a violoncel i orquestra (1943).
  • Entremesos, ballet (1953?).
  • Estances, per a baríton i orquestra (1967), lletra de Carles Riba. Conté: Vora el torrent que fuig; Illes del somi; L'impossible desig; Rosa; Hem estat com la get)
  • Flauta de Jade I i II, per a veu i orquestra (1968), lletres de J. Carner i Marià Manent.
  • El fotògraf, ballet (1943?).
  • Humoresca (1984).
  • La inútil ofrena, lletra de J. Carner (1923).
  • Jocs a l'aire lliure, per a orquestra (1986).
  • Jocs d'infants : cinc peces breus per a orquestra (1928).
  • Jovenívoles, peces breus per a piano (1985).
  • Ostinati, per a piano (1970).
  • Quartet de corda, núm. 1 (1950).
  • Quartet de corda, núm. 2 (1955).
  • Quatre cançons per a veu i piano (1945), lletra de Jacint Verdaguer. Conté:Lo violí de Sant Francesc, Espines, Rosalia i La rosa de Jericó.
  • Simfonia (1935). Dedicada a Juli Garreta.
  • Sonata per a violí i piano, núm. 1 (1977).
  • Sonata per a violoncel i piano, núm. 2 (1993).
  • Suite en sol per a piano i corda.
  • Suite pour cordes (1971).
  • Tres cançons populars catalanes (1938). Conté: El maridet, L'enyor i Els tres tambors.
  • Trio de cordes (1983).

Edicions

[modifica]
  • Concerto per deux violini, viola, violoncello ed orchestra. Paris: Maurice Senart, [ca. 1933].
  • Idil·lis : per a veu i piano. Barcelona: Nausica, 2015.

Textos

[modifica]
  • Le chant populaire en Catalogne et la generation musical contemporaine.
  • «Intermezzo culinaire». La Lettre, 10, 11-1956.
  • Musique visuelle.
  • Verdaguer i els musics.

Reconeixements

[modifica]
  • 1918 - Premi del VI Concurs d'Història de Catalunya atorgat per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
  • 1928 - Premi de la Fundació Concepció Rabell per l'obra Jocs d'infants.
  • 1932 - Premi Internacional Edward Garret Mac Collin de The Musical Fund Society de Filadelfia pel seu Concert per a 2 violins, viola, violoncel i orquestra, que estrenaren a Paris l'Orchestre Lamoureux i el Cuarteto Calvet.
  • 1935 - Premi Juli Garreta de la Generalitat de Catalunya per l'obra Simfonia.[4]
  • 1948 - Premi Nicolau dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Paris.
  • 1975 - Premi del Concurs de Composició Simfònico-Coral de la Fundació Güell per l'obra Variacions per a violocel sol.[5]
  • 1976 - Premi del Concurs de Composició Simfònico-Coral de la Fundació Güell per l'obra Càntic de Dèbora.[6][7]
  • 1984 - Premi Isaac Albéniz de la Generalitat de Catalunya per l'obra Humoresca.

Bibliografia

[modifica]
  • Llauder, Manuel R. de «Segundo concierto de otoño de la Orquesta Municipal. Bajo la dirección del maestro Toldrá, se estrenó la "Sinfonía", de José Valls, y Malcuzynsky interpretó el "Concierto núm. 1", de Tchaikowsky». El Noticiero Universal, 19-10-1957, pàg. 18.
  • Lluch, Juan «Palacio de la Música: O.C.B. con tres protagonistas: Josep Valls, Nikita Magaloff y Rafael Ferrer». El Noticiero Universal, 03-02-1975, pàg. 40.
  • Montigny, Pierre «Joseph Walls nous a été révélé par l'Orchestre Andre Caplet» (en francès). [s.n.], 07-04-1950, pàg. 4.
  • N.L «Josep Valls - quarante ans au Havre et mal connu - illustre la condition faite au compositeur par le monde moderne...» (en francès). Havre Libre, 5515, 22-08-1962, pàg. 3.
  • Sala, Carles «Josep Valls: compositor de ida y vuelta». El Correo Catalán, 18-04-1976.
  • Stanley, Sadie (ed.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Macmillan Publishers Limited, 1980. 
  • Taverna-Bech, Francesc «Un estreno de Josep Valls». El Correo Catalán, 15-02-1977, pàg. 33.
  • Teixidor, Octavi «Josep Valls (1904-1999). Memòria d'un músic i compositor català». Catalunya Música. Revista Musical Catalana, 187, 5-2000, pàg. 16-17.
  • Valera Cases, Augusto «Josep Valls estrena en el "Palau"». El Noticiero Universal, 30-01-1975.
  • Vila-Abadal, Lluís «Un músico catalán que estrena en el Palau: Josep Valls». El Correo Catalán, 06-02-1975.
  • «Primera audición en España del concierto de Josep Valls». Diario de Barcelona, 16-02-1977.
  • «"Concert per a piano" de Valls». Avui, 17-02-1977, pàg. 27.
  • «Noticia del compositor Josep Valls». La Vanguardia, 22-02-1977, pàg. 56.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gran Enciclopèdia de la Música, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0232-X. 
  2. ↑ Diccionario de la Musica Española e Hispanoamericana. [Madrid]: Sociedad General de Autores y Editores, 2002. ISBN 84-8048-313-X. 
  3. ↑ Pena, Joaquim; Anglès, Higini. Diccionario de la Música Labor. Barcelona [etc.]: Labor, 1954. 
  4. ↑ Sala, Carles «Josep Valls: compositor de ida y vuelta». El Correo Catalán, 18-04-1976.
  5. ↑ M «Se ha hecho público el veredicto de los premios musicales de la "Fundación Güell". Los compositores Francesc Civil y Josep Valls han sido los ganadores de las dos recompensas». La Vanguardia, 09-02-1975, pàg. 54.
  6. ↑ Valls, Manuel «Premis altra vegada». Guia Musical, 13, 1975-1976, pàg. 1.
  7. ↑ «"Càntic de Dèbora" del compositor Josep Valls, obra ganadora del Concurso de Composición Sinfónico-Coral instituido por la Fundación Güell». La Vanguardia, 15-02-1976.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Valls_i_Royo&oldid=31026382»