Josep de Caralt i Sala

Josep de Caralt i Sala

Retrat de Josep de Caralt i Sala (1919)
Biografia
Naixement	(es) José de Caralt y Sala 1862 Barcelona
Mort	1944 (81/82 anys) Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
Senador del Regne
1919 – 1923
Ministre d'Hisenda
2 març 1918 – 22 març 1918 ← Joan Ventosa i Calvell – Augusto González-Besada y Mein →
President de Foment del Treball Nacional
1913 – 1917 ← Eduard Calvet i Pintó – Jaume Cussó i Maurell →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	empresari, polític
Partit	Partido Liberal (en) Partit Liberal Fusionista Lliga Regionalista
Altres
Títol	Comtat de Caralt
Pare	Delmir de Caralt i Matheu

Josep de Caralt i Sala, 1r comte de Caralt, (Barcelona, 19 d'agost de 1862 - Sant Andreu de Llavaneres, 12 de setembre de 1944). fou un industrial i polític català, ministre de Finances espanyol durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.

Biografia

Fill de Delmir de Caralt i Matheu (1835-1914) i Filomena Sala i Tió (1840-1923) pertanyia a una família de comerciants originaris de Mataró que van crear la primera fàbrica moderna de fibra de cànem al Baix Segura. L'any 1885 es casà amb Montserrat Fradera Gal amb qui tingué tres fills. Va exercir com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Va començar la seva carrera militant a la Lliga Regionalista, partit amb el qual va donar suport el 1915 al Manifest de les Zones Franques, que va acabar per abandonar malcontent amb la seva política autonomista i va passar al Partit Liberal Fusionista després de signar, el 1919, el Manifest Monàrquic, document en què diversos polítics catalans espanyolistes mostraven la seva oposició a l'autonomia regionalista.

Fou ministre de Finances entre el 2 de març i el 22 de març de 1918 en un govern que presidí Manuel García Prieto i el 1919 va passar al Senat espanyol en tant que senador vitalici.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera pertanyé a la Unió Monàrquica Nacional i a l'esclat de la Guerra Civil va donar suport a l'alçament militar contra el govern de la Segona República.

El rei Alfons XIII li atorgà el 1916 el títol de comte de Caralt i el 1917 també fou president de Foment del Treball.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Ventosa i Calvell	Ministre de Finances d'Espanya 1918	Succeït per: Augusto González-Besada y Mein
Precedit per: Lluís Sedó i Guichard	President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1921 – 1930	Succeït per: Andreu Oliva i Lacoma
Precedit per: Eduard Calvet i Pintó	President de Foment del Treball Nacional 1913-1917	Succeït per: Jaume Cussó i Maurell