José Bahamonde y de Lanz
Aparença
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 13 juliol 1849 ![]() Sevilla (Espanya) ![]() | ||||||||
Mort | 31 juliol 1923 ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Formació | Universitat Central ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | funcionari, magistrat, jurista, polític, fiscal ![]() | ||||||||
Partit | Partit Conservador | ||||||||
Membre de | |||||||||
Família | |||||||||
Pare | Diego Miguel Bahamonde Jaime de Aragón (en) ![]() ![]() |
José Bahamonde y de Lanz fou un jurista i polític espanyol que va ser ministre de Governació i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Vescomte de Matamala, va ser ministre de Governació entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en un govern que va presidir García Prieto, i ministre de Gracia i Justícia entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919 en el IV govern Maura.[1]
Obres[modifica]
- Diccionario de jurisprudencia contecioso-administrativa (1915)
- Los godos. Influencia que ejercieron en la civilización española (1868)
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bahamonde y de Lanz |
- ↑ Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p.38-39.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José Sánchez Guerra y Martínez |
Ministre la Governació![]() (novembre) 1917- (març) 1918 |
Succeït per: Manuel García Prieto |
Precedit per: Alexandre Rosselló i Pastors |
Ministre de Gràcia i Justícia![]() (abril-juliol) 1919 |
Succeït per: Pascual Amat y Esteve |