Josep de Rocabertí
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-de-rocaberti Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Josep de Rocabertí|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-de-rocaberti}}--~~~~ |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1672  Barcelona |
| Mort | 1716 (43/44 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | professor |
Josep de Rocabertí (Barcelona, Barcelonès?, 1672/1673 — ?, 1716) va ser professor de retòrica.[1]
Va ingressar a l'orde dels jesuïtes. Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d'Argençola, primer marquès d'Argençola. Va ensenyar al col·legi de Cordelles de Barcelona. Compilà i redactà en part l'antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma. ciudad de Barcelona (1701), en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l'oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials. Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms. 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ «Josep de Rocabertí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].