Joseph Jêrôme Lalande
.png)
Joseph Jêrôme Lalande (francès: Joseph-Jérôme Le Français de la Lande) (Bourg-en-Bresse, 11 de juliol de 1732 - París, 4 d'abril de 1807) fou un matemàtic i astrònom francès del segle xviii.
Vida
[modifica].JPG)
Lalande va néixer a la ciutat francesa de Bourg-en-Bresse (avui dia al departament de l'Ain). Després de ser escolaritzat al col·legi jesuïta de Lió (el Collége de la Trinité),[1] els seus pares el van enviar molt jove a París per estudiar dret, però en la seva estada a l'Hôtel de Cluny va conèixer Joseph-Nicolas Delisle i va assistir a les seves classes d'astronomia al Collège Royale i aviat va esdevenir el seu alumne model; també va assistir a les classes de física de Pierre Lemonnier.[2] Lalande va completar, però, els seus estudis legals a París i va exercir a la seva ciutat natal com a advocat un breu temps.
El 1751 va ser enviat a Berlín per unir-se a un gran projecte per mesurar la paral·laxi lunar des de sis punts diferents, en el més allunyat dels quals (el Cap de Bona Esperança) es trobava el cap del projecte, Nicolas-Louis de Lacaille. Lalande va aprofitar aquesta estada a Berlín per relacionar-se amb Euler, Maupertuis i altres matemàtics i astrònoms, essent admès a l'Acadèmia de les Ciències de Berlín a una edat molt jove.[3]
Va retornar a París el 1753 i ja no es va bellugar d'aquesta ciutat, excepte per dos viatges a Londres i a Roma. Gràcies a la precisió de les seves observacions fetes a Berlín, el 1753 va ser escollit membre de l'Acadèmie des sciences de Paris.[4]
A poc a poc es va anar fent un popular astrònom i la seva casa es va convertir en un improvisat seminari; entre els seus alumnes estaven Delambre, Giuseppe Piazzi, Pierre Méchain, i el seu propi nebot Michel Lalande, que es va casar amb la seva filla il·legítima, Amélie Harlay. Tots ells van assolir llocs de treball importants en el camp de l'astronomia i Lalande es va encarregar mantenir viva la seva col·laboració fent les observacions necessàries per a confegir el gran catàleg d'estrelles que era el seu objectiu.[5]
Des de 1760 i durant molts anys, va ser l'editor de l'almanac astronòmic Connaissance des temps, publicat per l'Acadèmie des Sciences, primer, i pel Bureau des Longitudes a partir de 1795, cosa que el va fer famós a tota Europa.[6]
El 1762 va ser nomenat professor d'astronomia del Collège de France i es va convertir en un dels científics més influents de França que va aconseguir maniobrar durant la Revolució Francesa fins a sobreviure a l'arribada de Napoleó al poder.[3] També va mantenir una intensa col·laboració amb els observatoris del Collége Mazarin[7] i de l'École Militaire.[8]
Lalande va ser un francmaçó i el 1776 va ser el principal fundador de la lògia Neuf Sœurs (Nou germanes) del Grand Orient de France[9] amb el recolzament de madame Helvètius, l'esposa de Claude-Adrien Helvétius.
El 1795 va ser un dels membres fundadors del Bureau des Longitudes, en el qual va treballar per articular els camps de l'astronomia i de la navegació marítima.[10] Aquest mateix any també va ser nomenat director de l'Observatori de París, fins aleshores dominat pels Cassini,[11] i on es va encarregar d'allunyar tots els seus deixebles.[12]
Va ser una ateu confés, enemic de tot prejudici humà, fins al punt de menjar aranyes per demostrar que l'aracnofòbia no tenia cap base racional.[13] També va buscar frenèticament la notorietat tota la seva vida, sense parar gaire esment als mètodes per obtenir-la.[14]
Va morir a París el 4 d'abril de 1807.[15]
Obres
[modifica]Lalande va tenir una activitat immensa i va comunicar més de 150 articles a l'Acadèmia Francesa de Ciències, va editar l'almanac Connaissance des temps (1759-1774 i 1794-1807). A més, va concloure els dos volums addicionals de la segona edició de la Histoire des mathématiques (1802) que anys abans havia començat Jean-Étienne Montucla.
- Mémoire sur les Équations Séculaires (1757). Es tracta del primer intent reeixit d'explicar l'acceleració aparent del moviment del Sol, la Lluna i d'altres planetes.[16]
- Traité d'astronomie (2 vols., 1764; 2a edició ampliada, 4 vols., 1771–1781; 3rd ed., 3 vols., 1792). Obra destinada sobre tot als joves astrònoms.[17]
- Voyage d'un français en Italie (1769), es tracta d'un valuós registre dels seus viatges des de 1765–1766.
- Histoire céleste française (1801), proporciona les posicions de 50,000 estels.
- Astronomie des dames (1786). Un llibre poc usual, ja que el seu contingut astronòmic roman d'una actualitat sorprenent i es va reeditar catorze vegades en francès, a més de les traduccions,[18] fins al 1830, quan va ser inclòs a l'Index Librorum Prohibitorum, probablement per la defensa i l'elogi de les dones astrònomes, sovint oblidades.[19]
- Abrégé de navigation (1793), en el qual proposa un mètode alternatiu al de les distàncies lunars per calcular la longitud.[20]
- Bibliographie astronomique (1803), una història de l'astronomia des de 1780 fins al 1802.[21]
- Suplemento del Dictionnaire des Athées anciens et modernes (1805) de Sylvain Maréchal.
-
Voyage d'un françois en Italie, fait dans les années 1765 et 1766. Tome premier, 1769 -
Astronomie, 1771 -
Histoire Céleste Française, 1801 -
Astronomie des dames, 2a edició, 1795 -
Abrege de Navigation (1793) -
Bibliographie Astronomique (1803)
Referències
[modifica]- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 24.
- ↑ Dumont, 2007b, p. 668.
- ↑ 3,0 3,1 Steele, 2012, p. 124.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 25.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 30.
- ↑ Dumont, 2007a, p. 61.
- ↑ Dumont, 2007a, p. 12.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 29.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 61.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 15.
- ↑ Débarbat, 2005, p. 300.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 54.
- ↑ Alder, 2002, p. 18.
- ↑ Gleizes, 2014, p. 24.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 162.
- ↑ Steele, 2012, p. 124 i ss.
- ↑ Dumont, 2007a, p. 43.
- ↑ Roy, 2022, p. xi.
- ↑ Roy, 2022, p. xii.
- ↑ Boistel, Lamy i Le Lay, 2010, p. 67.
- ↑ Dumont, 2007a, p. 233.
Bibliografia
[modifica]- Alder, Ken. The Measure of All Things (en anglès). Free Press, 2002. ISBN 0-7432-1676-8.
- Boistel, Guy; Lamy, Jérôme; Le Lay, Colette. Jérôme Lalande: Une trajectoire scientifique (1732-1807) (en francès). Presses Universitaires de Rennes, 2010. ISBN 978-2-7535-0991-7.
- Débarbat, Suzanne «Lalande: his life (1732-1807) and works» (en anglès). The Astronomical Herald, Vol. 98, Num. 5, 2005, pàg. 300-309. ISSN: 0374-2466.
- Dumont, Simone. Un astronome des Lumières: Jérôme Lalande (en francès). Observatoire de Paris, 2007a. ISBN 978-2-9010-5754-3.
- Dumont, Simone. «Lalande, Joseph‐Jérôme». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007b, p. 668-669. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Gleizes, Delphine «Un astronome dans le débat public : Jérôme de Lalande, de l’expertise à la polémique» (en francès). Orages, Vol. 1, Num. 13, 2014, pàg. 23-40. DOI: 10.3917/ora.013.0023. ISSN: 1635-5202.
- Roy, Jean-René. Jérôme Lalande: Astronomie des Dames (en francès). Les Presses de l?Université Laval, 2022. ISBN 978-2-7637-5865-7.
- Steele, John M. Ancient Astronomical Observations and the Study of the Moon's Motion (1691-1757) (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-2148-1.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Jêrôme Lalande» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hankins, Thomas L. «Lalande, Joseph-Jérôme Lefrançais De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 abril 2015].