Vés al contingut

Joseph Rous

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Joseph Rous (resistent)».
Plantilla:Infotaula personaJoseph Rous
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Joseph Nicolas Bonaventure Rous Modifica el valor a Wikidata
28 maig 1881 Modifica el valor a Wikidata
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1974 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Acs (França) Modifica el valor a Wikidata
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1925 – 1940

1949 – 1955
Circumscripciócantó de Prada
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
3 de maig de 1937 – 10 de juliol de 1940
CircumscripcióPirineus Orientals
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitSFIO
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJean Rous, nebot
Maria Rous, neboda política Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joseph Rous[nt 1] (Prada de Conflent, 28 de maig del 1881 - Acs, 30 de juliol del 1974) va ser un polític nord-català, diputat del 1932 al 1942.

Biografia

[modifica]

Era fill de Louis Rous, un majorista d'alimentació que seria alcalde de Prada del 1919 al 1923. Es titulà en Dret a Tolosa de Llenguadoc el 1903, i s'hi doctorà[nt 2] el 1908; els anys 1906 i 1907 hi havia estat secretari de la unió d'estudiants. Després d'inscriure's com a advocat als tribunals de Reims, ho va fer al Tribunal de París; i a aquesta darrera ciutat al febrer del 1911 s'adherí a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). Combaté a la primera guerra mundial en el 53è batalló d'infanteria: fou ferit, i se'l distingí amb cinc citacions a l'ordre de l'exèrcit i amb el títol de cavaller de la Legió d'Honor per mèrits militars. De tornada a Prada, entrà a la secció local del SFIO i contribuí a la reconstitució del partit socialista de després del congrés de Tours. Va ser elegit regidor (1925, 1929 i 1931), Conseller General del cantó de Prada (1931), i el 1932 obtingué escó de diputat[nt 3] a l'Assemblea Nacional. Nomenat president del sindicat del canal de Boera (Clarà i Villerac), contribuí en bona part al desenvolupament del regadiu rossellonès.

Les lluites intestines al si del comitè departamental de la SFIO enfrontaren el Cercle d'Avant-Garde [2] representat per Rous, i on breument també hi formà Adrien Rubirola, contra un corrent encapçalat per Joan Payrà [3] l'any 1935. Rous fou exclòs del partit [4] a l'octubre del 1936

Després de ser reelegit diputat el 1936, Rous defensà la causa republicana durant la guerra civil espanyola. El 10 de juliol del 1940 va ser un dels pocs parlamentaris que van votar contra l'atorgament de plens poders a Pétain; el triomf d'aquesta reforma constitucional obrí la porta al règim de Vichy col·laboracionista amb els invasors alemanys. Per aquest fet, com Louis Noguères, Georges Pézières i altres del "80 de Vichy", va ser estretament vigilat per la policia fins a la fi de la guerra. Després de l'Alliberament, Rous va ser novament Conseller General pel Cantó de Prada, des del 1949 fins que es retirà el 1955.

Prada li dedicà un carrer. A Perpinyà, una avinguda en porta el nom, però podria fer referència a un altre Rous.

El seu nebot Jean Rous (Prada, 1908 - Perpinyà, 1985) va ser advocat, periodista i escriptor.

Bibliografia

[modifica]
  • Jean Jolly, dir. Dictionnaire des parlementaires français Paris: Presses universitaires de France «PDF».
  • Jean Maitron, dir. Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français éd. de l'Atelier, 1997 (CD-ROM)

Notes

[modifica]
  1. No confondre amb Joseph Rous (Puigbalador, 1911), una figura vinculada a la Resistència nord-catalana durant la Segona Guerra Mundial.
  2. Amb la tesi De la clause de limitation de responsabilité dans les sociétés à objet civil (Toulouse: imp. toulousaine, 1908)
  3. A l'any 1933 un Joseph Rous (aquest ?) publicà un llibre Le Pays catalan de France que es reedità posteriorment sense data (a París: imp. Raphaël Maillol, 7 pàgines) i, en tercera edició, el 1953 «Enllaç».

Referències

[modifica]
  1. «Expedient de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].
  2. «Jean Rous - Lettres à Léon Trotsky en 1935». Cahiers Léon Trotsky, nº 28, décembre 1986, pàg. 116-12.
  3. Balent, André «Biographies:Parsuire, Dominique, Isidore, Jean». Le Midi Rouge, nº 16, Décembre 2010, pàg. 4.
  4. Balent, André «Biographies:Rubirola, Adrien, André, Louis». Le Midi Rouge, nº21, Juin 2013, pàg. 14.