Vés al contingut

André Tourné

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndré Tourné
Biografia
Naixement9 agost 1915 Modifica el valor a Wikidata
Vilallonga de la Salanca (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat de l'Assemblea Nacional
10 de novembre del 1946 – 8 de desembre del 1958

25 de novembre del 1962 – 30 de maig del 1968

11 de març del 1973 – 1 d'abril del 1986
Circumscripció2a Pirineus Orientals
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1945 – 1951
CircumscripcióCantó de Perpinyà-Est

1955 – 1979
Circumscripciócantó de Prada
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPCF
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

André Tourné (Vilallonga de la Salanca, 9 d'agost del 1915 - Perpinyà, 18 d'octubre del 2001) fou un polític comunista nord-català, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.

Biografia

[modifica]

Ingressà a les Joventuts Comunistes Franceses el 1930 i marxà a la guerra civil espanyola com a voluntari a les Brigades Internacionals. El juny del 1940 fou ferit a Alsàcia i fet presoner. El 1942 es va unir a la Resistència francesa a Lió i el 1944 fou encarregat de la direcció dels Franctiradors i Partisans amb el nom Lepetit. El 27 d'agost del 1944 fou ferit en combat, cosa que li provocà l'amputació de l'avantbraç esquerre i diversos dits de la mà dreta. Per això va rebre la Creu de Guerra i la Legió d'Honor. Des del 1948 s'encarregà de la direcció de Le Travailleur Catalan.

Fou elegit per primer cop diputat pel Partit Comunista Francès (PCF) per la segona circumscripció dels Pirineus Orientals a les eleccions legislatives franceses de novembre de 1946, fou reescollit a les de 1951 i 1956. Durant les tres legislatures va presentar més de dos-cents projectes de llei; com a viticultor, era força sensibilitzat amb els problemes del món rural. També s'interessà per la situació dels veterans de guerra, inclosos els invàlids, va actuar en nom dels reclutes i es va oposar a enviar tropes a Indoxina.

A nivell local, també fou conseller general del cantó de Perpinyà (1956-1951) i vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals, així com conseller del Cantó de Prada el 1955-1973.

A les eleccions de 1958 fou batut per Arthur Conte. Fou novament reelegit a les eleccions legislatives franceses de 1962, 1967, 1973, 1978 i 1981.

Referències

[modifica]
  • Biografia al web de l'Assemblea Nacional Francesa (francès)