Vés al contingut

Josif Pančić

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosif Pančić

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Јосиф Панчић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1814 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Ugrini (Croàcia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1888 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de València 
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica, medicina i ciència natural Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, metge, naturalista, professor d'universitat, biòleg, professor d'educació secundària Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaPančić Modifica el valor a Wikidata
IPNI: 7303-1

Josif Pančić (o Giuseppe Pancio) (idioma serbi ciríl·lic: Јосиф Панчић; transliterat al català "Josep Panci"; nascut Josip Pančić, 17 d'abril de 1814 – 8 de març de 1888) va ser un botànic serbi.[1][2] Va ser un famós docent del Gran Col·legi de Belgrad, a les àrees de ciències naturals i en agronomia.[3]

Biografia

[modifica]

Nascut Josip Pančić a Bribir, Crikvenica, Imperi d'Habsburg d'una família sèrbia catòlica, va ser el quart fill de Pavel Pančić. Després de concloure l'escola elemental a Gospić, ingressa al liceu a Rijeka, i es graduà el 1842 a Budapest en Medicina. Ja havia demostrat un àvid interès en la Biologia, especialment en Botànica.

Coneix al lingüista serbi Vuk Stefanović Karadžić a Viena, qui li escriu una carta de recomanació per a les autoritats sèrbies amb la finalitat de complaure els seus desitjos d'establir-se al que posteriorment anava a ser el Principat de Sèrbia. A l'hora que ja canviat el seu primer nom a l'equivalent a l'Església Ortodoxa Josif, i convertit a la fe ortodoxa.

Estàtua de Josif Pančić, Crikvenica, Croàcia.

Pančić treballa com a metge a zones rurals de Sèrbia, i documenta la seva flora durant les seves freqüents visites al Principat. Se sent atret per les cadenes muntanyenques Kopaonik, les que visita 16 vegades de 1851 al 1886.

Es va acreditar haver classificat moltes espècies noves; on el seu més significatiu descobriment va ser el "cedre serbi", al qual nomena Pinus omorika (omorika és l'apel·latiu serbi per al pi), més tard seria reclassificat com Picea omorika (Pančić) Purk. 1877.

Pančić va ser nomenat primer president de l'Acadèmia sèrbia de Ciències i Arts formada el 5 d'abril de 1887. A la seva sol·licitud s'obrirà el Jardí botànic "Jevremovac" de Belgrad.

Honors

[modifica]
  • Primer president de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències

Epònims

[modifica]
Gènere
Espècies
* (Apiaceae) Angelica pancicii Vandas ex Velen.[5]

Obra

[modifica]
  • Plantae serbicae rariores aut novae. A Prof. Roberto de Visiani et Prof. Josepho Pančić descriptae et iconibus illustratae. Decas I. – Typis J. Antonelli, Venetiis, 26 pp, Tab. I-VII. Amb Roberto De Visiani (ex Vol. X, Memor. Imp. Reg. Institut), 1862
  • Flora agri belgradensis, 1865
  • Šumsko drveće i Šiblje o Srbiji. 184 pàg. 1868
  • Flora knez̆evine Srbije ili vaskularne biljke, koje i Srbije divlie rastu: Flora principatus Serbiae, 798 pàg. 1874
  • Flora Kneževine Srbije i Dodatak Flori Kneževine Srbije. Llibre 492 de Posebna izdanja i Volum 47 de (Odeljenje Prirodno-Matematičkih Nauka). Amb Jovan Belić. Edició reimpresa de Srpska akademija nauka i umetnosti, 1.095 pàg. 1874
  • Elenchus plantarum vascularium quas aestate a. 1873 in Crna Gora, x + 113 pàg. 1875
  • Flora o okolini Beogradskoj po analitičnoj sistemi. 2a edició de Drzhavnoj stampariji, 472 pàg. 1878
  • Elementa ad floram principatus Bulgariae, 71 pàg. 1883
  • Additamenta ad Floram Principatus Serbiae, 1884
  • Nova graca za flora knez︠h︡evine Bugarske. Editor Kralevsko-Srpska Drz︠h︡avna Sh︠t︡amparija, 43 pàg. 1886
  • Iz prirode: malji spisi (De la naturalesa: registres de Malji). Volum 13 de Srpska književna zadruga. Editor Štampano o Drž. štampariji Kraljevine Srbije, 182 pàg. 1893
  • Spomenica o svečanom skupu povodom 150-et godišnjic od rođenja Josifa Pančića. Llibre 382 de Posebna izdanja. Editor Milan F. Bartoš & Nauč. delo. 61 pàg. 1965
  • mihailo Maletić, josif Pančić. Josif Pančić: Kopaonik i njegovo podgorje. Libro 1 de Biblioteka Pioniri jugoslovenske nauke. Editor Izdavačko odeljenje Istorijskog arhiva, 168 pp. 1968
  • josif Pančić, mladen Josifović. Zbornik radova sa simpozijuma povodom 100. godišnjice prve jugoslovenske dendrologije Josifa Pančića. Libro 1 de Naučni skupovi. Editor Srpska akademija nauka i umetnosti. 236 pp. 1974
  • josif Pančić, budislav Tatič, božidar p.m. Ćurčić. Sabrana dela Josifa Pančića: Zoološki radovi. Libro 6. Editor Zavod za udžbenike i nastavna sredstva, 997 pp. 1998
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Pančić[35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [1]
  2. ↑ «Јосиф Панчић» (en serbio). Serbian Academy of Sciences and Arts. Arxivat de l'original el 9 d'octubre de 2011. [Consulta: 18 febrer 2009].
  3. ↑ Serbian studies, Volumen 1. Editor North American Society for Serbian Studies, 1980
  4. ↑ Sem. Hort. Patav. (1857) 9. Cf. Linnaea, xxix. (1857-58) 732 (IK)
  5. ↑ Sitzungsber. Königl. Böhm. Ges. Wiss. (1888) 448; et in Fl. Bulg. (1891) 200 (IK)
  6. ↑ Consp. Fl. Eur. 2: 414. 1879 (IK)
  7. ↑ Bot. Közlem. 9: 66. 1910; et in Magyar Bot. Lap. 1911. 10: 307, hybr. (IK)
  8. ↑ Oesterr. Bot. Z. 31: 304. 1881; nom. inval. (IK)
  9. ↑ Bull. Soc. Bot. Genève Ser. II, ii. 121 1910 (IK)
  10. ↑ in Mem. 1st. Venet. xv. (1870) 9. (IK)
  11. ↑ Med-Checkl. 2: 502. 2008
  12. ↑ Willdenowia 33(2): 234 (22 de dic 2003)
  13. ↑ Mem. Ist. Venet. ix. (1860) 173 (IK)
  14. ↑ Magyar Bot. Lapok 1: 92. 1902
  15. ↑ in Denkschr. Akad. Wiss. Wien xciv. 149 1918 (IK)
  16. ↑ Oesterr. Bot. Z. 42: 405 [Malcolmia]. 1892 (IK)
  17. ↑ Oesterr. Bot. Z. 45: 177. 1895 (IK)
  18. ↑ Sitzungsber. Königl. Böhm. Ges. 1912, I. 83 1913 (IK)
  19. ↑ Sitzungsber. Königl. Böhm. Ges. Wiss. (1886) extr. 9; et Fl. Bulg. (1891) 79 (IK)
  20. ↑ Math. Term. Közlem. xxxi. I. 376 1911 (IK)
  21. ↑ Čas. Nár. Muz. Praze, Rada Přír. 148(3-4): 198. 1980 [1979 publ. 1980] (IK)
  22. ↑ Glasn. Zem. Mus. Bosn. i Hercegov. (Fl. Bosn. Hercegov. &c.) xxxii. 95 1920 (IK)
  23. ↑ Čas. Nár. Mus., Odd. Přír. 140(3-4): 175. 1972 (IK)
  24. ↑ Verh. Zool.-Bot. Ges. Wien xl. (1890) 489 (IK)
  25. ↑ Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 26, as 'panciciana'. 1883 (IK)
  26. ↑ Flora 36: 621. 1853 (IK)
  27. ↑ Prosv. Glasn. 22(9): 1246 (-1247). 1901
  28. ↑ Prosv. Glasn. 22: 619. 1901
  29. ↑ Oesterr. Bot. Z. 55: 382; Beck, in Wiss. Mitth. Bosn. Herzegow. 9: 449. 1905 (IK)
  30. ↑ Magyar Bot. Lapok iv. 118 (IK)
  31. ↑ Consp. Fl. Eur. Suppl. 2(1): 232. 1889 (IK)
  32. ↑ Annal. Naturh. Hofmus. Wien ii. (1887) 148, t. vi. fig. 8-11; et in Luerss.Biblioth. Bot. Heft xix. (1890) 223 (IK)
  33. ↑ Oesterr. Bot. Z. 38: 267. 1888 (IK)
  34. ↑ Oesterr. Bot. Z. 41: 408. 1891 (IK)
  35. ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josif_Pančić&oldid=34186983»