Juan Carlier Goyenechea
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 de gener de 1910 San Fernando |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista.svg){kind=small} Alemanya Nazi |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria  Divisió Blava |
| Rang militar |  Capità |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola Segona Guerra Mundial |
| Altres | |
| Parents | Diego Carlier Velázquez (avi patern)  |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
| Premis | |
Juan Carlier Goyenechea (29 de gener de 1910, San Fernando, Cadis - ?, ?)[1] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent tinent, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. Intervengué, a la Segona Guerra Mundial amb la Divisió Blava.
Era fill de Juan de Dios Carlier Jiménez (1879-1925), militar de Marina, i de Margarita Goyenechea Parrilla, que es casaren el 1909. Per part de pare era net de Diego Carlier Velázquez (1851-1929) destacat marí que assolí el grau de contraalmirall. Fou soldat de la companyia d'ordenances del Ministeri de la Marina i el 1929 ingressà en l'Acadèmia Militar general.[2] L'abril del 1936 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3, a Alcalà de Henares.[3]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits als regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra a Alcalà de Henares per fer neteja de conspiradors a ambdós regiments.[4] Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar en contra de la República.[5] Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i participaren en la formació de les milícies falangistes, en la repressió contra membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de l'agost de 1936 formant part del Terç de voluntaris Jaume I.[6]
Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península. El maig de 1938 ja havia ascendit a capità i fou destinat al 13è Tabor del Batalló de Tiradors d'Ifni.[7] El 1942 s'incorporà a la Divisió Blava i fou destinat al grup antitancs al front rus. El seu germà José María feia uns mesos que havia mort servint a la mateixa divisió,[8] i el seu germà Felipe havia mort al començament de la Guerra Civil.[9] El 1943 li concediren la Creu al Mèrit de Guerra de 2a classe amb espases i la Creu de Ferro de 2a classe. El desembre del mateix any agafà el comandament de la companyia antitancs i el març de 1944 formà part de la Plana Major de la III Bandera de la Divisió Blava, amb la qual tornà a Espanya el març de 1944.[10]
El 1944 estava destinat al Regiment de Caçadors de Santiago, núm. 1, i fou destinat al Servei d'Intervencions.[11] El 1945 quedà disponible forçós al Marroc després de ser donat de baixa de la Mahal·la marroquí.[12] El 1953 un jutjat de Madrid el cercava perquè estava processat per un delicte d'apropiació indeguda.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Anuario Militar de España año 1918 pàg. 469». Hemeroteca Digital. bne.es, 1918. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Circular». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 179, 13-08-1931, pàg. 605.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 100, 30-04-1936, pàg. 250.
- ↑ Vadillo Muñoz, J. [https://eprints.ucm.es/21456/1/T34476.pdf El Movimiento Obrero en Alcalá de Henares, (1868-1939)] (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2013, p. 319.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 2 setembre 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757.
- ↑ «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 565, 09-05-1938, pàg. 7222.
- ↑ «CARLIER GOYENECHEA, José María». Memoriablau. [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Medalla Militar». Boletín Oficial del Estado, 310, 26-08-1937, pàg. 3048.
- ↑ «CARLIER GOYENECHEA, Juan». Memoriablau. [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «ORDEN de 5 de octubre de 1944 por la que se destina al Servicio de Intervenciones al Capitán de Caballería don Juan Carlier Goyenechea». Boletín Oficial del Estado, 283, 09-10-1944, pàg. 7546.
- ↑ «ORDEN 7 de noviembre de 1945 por la que queda disponible el Capitán de Caballería don Juan Carlier Goyenechea». Boletín Oficial del Estado, 316, 12-11-1945, pàg. 2930.
- ↑ «Requisitorias». Boletín Oficial del Estado, 228, 16-08-1953, pàg. 2440.