Vés al contingut

Juan Facundo Riaño y Montero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Facundo Riaño y Montero

Juan Facundo Riaño, fotografiat per Christian Franzen. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1829 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884
CircumscripcióArchidona
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Activitat
OcupacióHistoriador
OcupadorEscola Superior de Diplomàtica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJuan Riaño y Gayangos Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 40097
Llista
Senador al Senat espanyol
Ministre d'Estat
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata

Juan Facundo Riaño y Montero (Granada, 24 de novembre de 1829 – Madrid, 27 de febrer de 1901) va ser un historiador i historiador de l'art espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Granada, en què la seva universitat es va llicenciar en Filosofia i Lletres i en Dret; posteriorment va obtenir el doctorat en Dret per la Universitat Central de Madrid. També va fer estudis d'àrab. En la seva joventut va participar activament en la vida cultural granadina i fou un conegut membre de la Cuerda Granadina on va rebre el sobrenom de London, pels seus viatges a Anglaterra.

A partir de 1851 va realitzar un viatge d'estudis per Europa visitant Itàlia, Alemanya i Anglaterra. En 1864 va contreure matrimoni amb Emilia Gayangos, filla de l'arabista Pascual de Gayangos y Arce. Fruit de tal matrimoni va néixer el diplomàtic Juan Riaño y Gayangos.

Catedràtic de Belles arts en l'Escola Superior de Diplomàtica des de 1863, Riaño va ser una reconeguda autoritat europea en el camp de les arts decoratives. Des de 1870 va ser conseller del Museu de South Kensington en Londres, germen del Victoria and Albert Museum, per a l'adquisició d'antiguitats espanyoles.[1] En 1878 va ser nomenat director del recentment creat Museu de Reproduccions Artístiques de Madrid. Va arribar a ser triat Acadèmic de la Historia, de la Llengua i de la de Belles Arts de Sant Ferran.

En l'àmbit polític va ser elegit diputat per Archidona a les eleccions generals espanyoles de 1881.[2] Fou escollit Director General d'Instrucció Pública entre 1881 i 1883. Posteriorment va arribar a ser escollit senador per la província de Granada, la Universitat de Granada i la Reial Acadèmia de Belles arts entre 1886 i 1900.[3]

Obra

[modifica]

Va publicar obres sobre l'art medieval, orígens de l'arquitectura aràbiga o La Alhambra, en nombroses revistes espanyoles i estrangeres.[4]

  • The industrial arts in Spain, Londres, 1879.
  • "La Alhambra. Estudio de sus descripciones antiguas y modernas", en la Revista de España, 1884.
  • Critical and bibliographical Notes on early Spanish music, Londres, 1887.
  • "Viajes de extranjeros por España en el siglo XV". Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, núm. 10, octubre 1877, tomo III, año II, pp. 289-301.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vid. Marjorie TRUSTED (2006).
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels DIputats
  3. ↑ Fitxa del Senat
  4. ↑ Obras de Juan Facundo Riaño en la Biblioteca Virtual Cervantes

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Facundo Riaño y Montero


Premis i fites
Precedit per:
José María Huet y Allier
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 12
1869 - 1901 		Succeït per:
Federico Olóriz Aguilera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Facundo_Riaño_y_Montero&oldid=30921177»