Francisco Romero Robledo
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small}
Francisco Romero Robledo (Antequera, 8 de març de 1838[1] - Madrid, 3 de març de 1906) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Foment durant el regnat d'Amadeu I, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII, i ministre d'Ultramar i ministre de Gràcia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret en 1862, en aquest mateix any va obtenir la seva primera acta de diputat per la Unió Liberal representant de Màlaga i mantenint aquest escó fins a 1866. Va participar activament en la revolució de 1868 que destronaria a Isabel II formant part de la Junta Revolucionària de Madrid. Va passar a militar al Partit Constitucional de Sagasta amb el qual va obtenir escó per la circumscripció de Màlaga a les eleccions de 1869 a 1872 i arribant a ser nomenat sotssecretari de Governació en 1871 i ministre de Foment entre el 20 de febrer i el 26 de maig de 1872.
Amb la proclamació el 1873 de la I República, torna a ser escolli diputat, aquest cop per Lleó i se situa entre els detractors del règim republicà, acostant-se políticament a Cánovas i a la seva idea d'assolir la restauració borbònica. Assolida aquesta, continuarà sent elegit diputat fins a les eleccions de 1898, i serà ministre de Governació tres cops: entre el 31 de desembre de 1874 i el 7 de març de 1879 en els governs que presidirien successivament Cánovas i Soler; entre el 9 de desembre de 1879 i el 8 de febrer de 1881 i entre el 18 de gener de 1884 i el 13 de juliol de 1885 en sengles gabinets que novament presidiria Antonio Cánovas.
La cessió del poder als liberals que després de la mort d'Alfons XII s'havia acordat entre Sagasta i Cánovas al Pacte del Pardo, va provocar la seva ruptura amb Cánovas i l'acostament al general López Dominguez amb qui va formar el 1886 el Partit Liberal-Reformista, però retornaria a les files del Partit Conservador el 1890, iniciant una nova etapa en la qual ocuparà les carteres ministerials d'Ultramar, entre el 23 de novembre de 1891 i l'11 de desembre de 1892, i de Gràcia i Justícia, entre el 23 de març i el 14 de desembre de 1895, en ambdós casos sota la presidència de Cánovas.[2]
A la mort de Cánovas el 1897 va ser incapaç d'aconseguir el lideratge del partit, i per això hi va crear la seva pròpia facció, coneguda com a "romerista", arribant a presidir el Congrés entre 1903 i 1905, període en el qual va haver de plantar cara fins a tres vots de censura.
Va morir el 3 de març de 1906 a Madrid.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Ayala Pérez, 1974, p. 21 (en la versió digitalitzada de 2006).
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 16 agost 2015].
- ↑ Pericot García, 1970, p. 371.
- ↑ «Don Francisco Romero Robledo, ex-presidente del Congreso do los Diputados y uno de los hombres que mas han intervenido en la política española durante el siglo XIX falleció en Madrid el dia 3 del actual». Por otros mundos, 01-03-1906.
Bibliografia
[modifica]- Ayala Pérez, José. Un político de la Restauración, Romero Robledo. Caja de Ahorros y Préstamos, 1974, p. 242.
- Pericot García, Luis. La Casa de Borbón (siglos XVIII a XX) por L. Ullon Cisneros et al. 4ª. Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1970.
Enllaços externs
[modifica]
- Francisco Romero Robledo a xtec.es
- Fitxa Arxivat 2010-02-04 a Wayback Machine. a artehistoria.es
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna |
Ministre de Foment_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1872 |
Succeït per: Víctor Balaguer i Cirera |
| Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla Francisco Silvela y de Le Vielleuze Segismundo Moret y Prendergast |
Ministre de Governació 1874 - 1879 1879 - 1881 1884 - 1885 |
Succeït per: Francisco Silvela y de Le Villeuze Venancio González y Fernández Raimundo Fernández Villaverde |
| Precedit per: Antonio María Fabié Escudero |
Ministre d'Ultramar 1891 - 1892 |
Succeït per: Antoni Maura i Montaner |
| Precedit per: Antoni Maura i Montaner |
Ministre de Gràcia i Justícia 1895 |
Succeït per: Manuel Aguirre de Tejada |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Alejandro Mon y Menéndez |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1882-1906 |
Succeït per: Julián García-San Miguel |
| Precedit per: José María Fernández de la Hoz Gómez |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1882-1884 |
Succeït per: Manuel Silvela y de Le Vielleuze |
| President de Govern | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← MALCAMPO) Govern anterior •••• Govern següent (← IV SERRANO) | ||
| President de Govern |  | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← III-IV SAGASTA) Govern anterior •••• Govern següent (← JOVELLAR) | ||
| President de Govern |  | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← I CÁNOVAS) Govern anterior •••• Govern següent (← II CÁNOVAS) | ||
| President de Govern | | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← JOVELLAR) Govern anterior •••• Govern següent (← MARTÍNEZ-CAMPOS) | ||
| President de Govern | | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← MARTÍNEZ-CAMPOS) Govern anterior •••• Govern següent (← II SAGASTA) | ||
| President de Govern | | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← POSADA HERRERA) Govern anterior •••• Govern següent (← II-V SAGASTA) | ||
| President de Govern | | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Ultramar | ||
(← II-V SAGASTA) Govern anterior •••• Govern següent (← VI-VII SAGASTA) | ||
- Diputats andalusos al Congrés dels Diputats
- Ministres andalusos del Govern d'Espanya
- Polítics de la província de Màlaga
- Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 4a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Presidents de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
- Persones d'Antequera
- Morts a Madrid
- Esclavistes
- Naixements del 1838