Juan Ramírez de Guzmán
Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | valor desconegut | ||||||||||||||||||||||
Mort | 1424 Àvila | ||||||||||||||||||||||
Bisbe d'Àvila | |||||||||||||||||||||||
1403 – 1424 | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Ocupació | religiós, bisbe catòlic | ||||||||||||||||||||||
Altres ocupacions | Bisbe de Tui (1390-1394) Bisbe de Calahorra (1394-1403) | ||||||||||||||||||||||
Llista
|
Juan Ramírez de Guzmán,[1] o simplement Juan de Guzmán, fou un religiós castellà, que fou bisbe de Tui (1390-1394), de Calahorra (1394-1403) i d'Àvila (1403-1424).
Diu Enrique Flórez que fou oïdor de l'Audiència Reial. En càrrec eclesiàstics, fou primer bisbe de Tui, entre els anys 1390 i 1394. El seu episcopat s'inicia poc després de la recuperació de Tui de mans dels portuguesos per part del rei Joan I de Castella. Per la situació d'incertesa, i promogut el bisbe Diego de Anaya a la seu d'Ourense, Tui queda sense bisbe, fins que l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Juan García Manrique, es dirigeix a la ciutat per assegurar-la i s'apodera del palau episcopal, intitulant-se bisbe de Tui i demanant homenatge als ciutadans.[2]
Alhora Ramírez de Guzmán era escollit com a bisbe de Tui. Concorregué a les Corts de Madrid, i el 9 de març de 1391 obtingué la provisió d'Enric III perquè el prelat fos integrat a la senyoria de Tui i les seves terres, alliberant de l'homenatge dels ciutadans retut a García Manrique. L'any següent, era present a les corts de Burgos i apareix documentat com a confirmant de privilegis el 20 de febrer.[2][3]
El seu mandat a Tui va acabar el 1394, abans del 16 de desembre.[4] Va ser promogut al bisbat de Calahorra. Segons González Dávila, va assistir a la cerimònia de coronació de Carles III de Navarra i va donar l'ermita de San Miguel del Monte i la de Nuestra Señora de la Estrella a religiosos de l'orde de Sant Jeroni, que va esdevenir un il·lustre convent de la diòcesi. El 1396 ostentava el títol de Canceller Major de la reina Caterina de Lancaster i apareix confirmant privilegis.[5]
El 1403 és promogut al bisbat d'Àvila. Com a titular va assistir a les velacions celebrades a la catedral el 24 d'agost de 1420, amb motiu del matrimoni del nou rei Joan II de Castella amb Maria d'Aragó, cerimònia oficiada per l'arquebisbe de Santiago, Lopez de Mendoza.[5]
Encara en vida de Ramírez de Guzmán, es produeixen a Castella enrenous causats per l'acció dels Infants d'Aragó. El rei es retirà a Àvila, juntament amb l'arquebisbe de Santiago i gran part de la noblesa. Allà va celebrar unes corts que van resultar en una pau efímera,[5] car, ja després de la mort de Ramírez de Guzmán, es va produir la guerra dels Infants d'Aragó.
El bisbe va morir el 6 d'octubre de 1424 i fou enterrat a la catedral d'Àvila. Va deixar al capítol catedralici una renda per comprar possessions, o reparar les que tinguessin i deixà dotats alguns aniversaris pel descans perpetu de la seva ànima.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Nieto Soria, 2006, p. 202.
- ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1798, p. 189.
- ↑ Flórez, 1798, p. 190.
- ↑ Flórez, 1798, p. 191.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 González Dávila, 1647, p. 260.
Bibliografia
[modifica]- Flórez, Enrique. España Sagrada: theatro geographico-historico de la Iglesia de España. (en castellà). Tom XXII. Madrid: Oficina de la viuda é hijo de Marín, 1798.[Enllaç no actiu]
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro Horna y Villanueva, 1647.
- Nieto Soria, José Manuel (Dir.). La monarquía como conflicto en la corona castellano-leonesa (c. 1230-1504) (en castellà). Madrid: Ediciones Sílex, 2006. ISBN 84-7737-174-1.
Precedit per: Diego de Anaya y Maldonado |
Bisbe de Tui 1390-1394 |
Succeït per: Juan Fernández de Sotomayor |
Precedit per: Juan de Villacreces |
Bisbe de Calahorra 1394-1403 |
Succeït per: Fernando Manuel II |
Precedit per: Alonso de Egea |
Bisbe d'Àvila 1403-1424 |
Succeït per: Diego Gómez de Fuensalida |