Juan Villalonga y Escalada

Juan Villalonga y Escalada

Biografia
Naixement	14 gener 1794 Palma (Mallorca)
Mort	20 març 1880 (86 anys) Madrid
Capità general de València
26 desembre 1864 – 15 juny 1865 ← Juan de Lara – José Ramón Mackenna Muñoz →
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
1863 – 1864
Capità general d'Andalusia
1859 – 1863
Senador al Senat espanyol vitalici
9 novembre 1858 – novembre 1868
Capità general de València
2 novembre 1854 – 10 abril 1856 ← Josep Grases Saguí – Juan Zavala de la Puente →
Capità general de València
29 agost 1848 – 1r març 1851 ← José Luciano Campuzano y Herrera – Valentín Cañedo Miranda →
Capità General de Navarra
abril 1848 – agost 1848
Capità general de Galícia
3 març 1846 – abril 1847 ← Francisco Puig de Samper – Valentín Cañedo Miranda →
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Rang militar	tinent general
Altres
Títol	Marquesat del Maestrat
Premis
(1851)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1845)  Creu Llorejada de Sant Ferran (1844)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild  Orde de Montesa

Juan Villalonga y Escalada (Palma, 14 de gener de 1794 - Madrid, 20 de març de 1880), primer marquès del Maestrazgo, fou un militar mallorquí del segle xix, tres cops capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

En 1808 va ingressar al Regiment d'Infanteria de Mallorca. En 1811 va ascendir a subtinent i anà al País Valencià i a Catalunya per lluitar en la guerra del francès. Va combatre a Castalla, Ibi, Cocentaina i Alcoi. En 1812 va ascendir a tinent i en 1815 a capità. Ingressà a les guàrdies valones i a la fi del trienni liberal hagué d'exiliar-se a França. Va tornar el 1828, però en 1832 hagué de marxar un altre cop. En 1833 fou ascendit a capità de la Guàrdia Reial i va combatre al País Basc durant la primera guerra carlina. Per les seves accions en 1834 va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran. En 1838 va ascendir a coronel i fou destinat a Catalunya, on fou novament condecorat. En 1840 va ascendir a brigadier i en 1843 a mariscal de camp.

En 1844 va combatre els guerrillers carlins del Maestrat i organitzà les fortificacions de Ceuta. Fou nomenat capità general de Burgos després del pronunciament de Martín Zurbano. En 1846 fou destinat a Galícia a combatre el pronunciament de Miguel Solís Cuetos, després de la qual fou ascendit a tinent general. Després d'una breu estada a Navarra, en 1848 fou nomenat Capità general de València, càrrec que va ocupar fins 1851. Allí va combatre les partides carlines de Forcadell i Arnau i des de Tortosa va impedir els moviments de Ramon Cabrera per creuar l'Ebre. Per aquest motiu la reina el va nomenar marquès del Maestrazgo.

Fou novament Capità general de València en 1854-1856 i 1864-1865. En 1859 fou nomenat Capità general d'Andalusia i el 1863 director general dels Cossos d'Estat Major de l'Exèrcit i de Places. En 1858 també fou nomenat senador vitalici.