Juana Francisca Rubio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juana Francisca Rubio García  27 desembre 1911 Madrid (Espanya) |
| Mort | 28 gener 2008 (96 anys) Madrid (Espanya) |
| Altres noms | Paquita Rubio |
| Religió | Lliurepensament |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, cartellista |
| Partit | Unió de Dones Antifeixistes Joventut Socialista Unificada de Catalunya |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | José Luis Bardasano Baos |
| Fills | Maruja Bardasano Rubio, José Luís Bardasano Rubio |
Juana Francisca Rubio (Madrid, 27 de desembre de 1911 - Madrid, 28 de gener de 2008) Juana Francisca Rubio García (Paquita) va ser una pintora i cartellista espanyola. Durant la Guerra Civil va fer carrera com a cartellista i il·lustradora i esdevingué un referent del grafisme. Va posar el seu art i la seva tasca com a il·lustradora al servei de la defensa de la República, motiu pel qual, en acabar la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a Madrid el 27 de desembre de 1911, encara que en el seu registre d'entrada com a exiliada a Mèxic figura com a data de naixement el 27 de desembre de 1914.[2]
Ja de petita descobrí que li agradava la il·lustració, i admirava els cartells de Federico Ribas per als productes de Gal. Igualment, admirava els cartellistes de la Primera Guerra Mundial, Rafael de Penagos i Méndez Bringa. [3]
A La Gallofa, el taller madrileny de les Joventuts Socialistes Unificades on es congregaren pintors, escultors, dibuixants, gravadors i brodadors al servei de la defensa republicana, és on es va dedicar al cartellisme, essent una de les dues úniques dones que hi col·laboraven, il·lustrant l'esforç bèl·lic.[4]
Es casà amb el pintor i dibuixant José Luís Bardasano, amb qui tingué dos fillsː la pintora i ballarina Maruja Bardasano i el metge i biòleg José Luís Bardasano[3][5][6]
Cartellista republicana
[modifica]En els seus treballs es palesa una marcada al·lusió a la dona com un ésser fort i solidari i es mostra l'activitat de les dones a la guerra. A més, va il·lustrar l'àlbum Mi patria sangra i va fer dibuixos per a periòdics com el Frente Universitario. De la mateixa manera va col·laborar amb organitzacions per a la dona com Muchachas de Madrid, pertanyent a les Joventuts Socialistes Unificades, i va formar part de la Unión de Mujeres Antifascistas, la Unió de Noies de València o publicaciones de guerra, com Espartacus o Companya. Setmanari de la dona, una revista publicada a Barcelona els anys 1937-38.[7]
Més endavant, durant la presa de Madrid, es va veure obligada a traslladar-se a València –també s'hi traslladà el govern i també el taller La Gallofa; començava aleshores una època d'exili. Va viatjar a Barcelona amb la seva filla, María Francisca Bardasano Rubio («Maruja»), que tenia tres anys aleshores, des d'on van prendre un tren cap a França, que va ser bombardejat, per la qual cosa va haver de fugir a peu pels Pirineus. Van ser capturades i portades a un dels camps de concentració per a republicans a França. Ja a París va fer gestions per a l'alliberament del seu marit, que es trobava en el camp de concentració d'Argelers-sur-Mer.[1][4]
Exili a Mèxic
[modifica]La família es va reunir i van partir, rumb a Mèxic, en el buc Sinaia, noliejat pel govern de Lázaro Cárdenas. Van arribar a Veracruz el 13 de juny de 1939. Una vegada allí, es va dedicar a la il·lustració de contes per a nens, postals nadalenques i a dissenyar imatges per a la moda i productes de bellesa, com els de la firma Sara Glein, però en cap moment va deixar la seva labor com a cartellista.[4][2][8] L'any 1949 va exposar la seva obra al Círculo de Bellas Artes de Mèxic.
Va tornar a Espanya el 1961 i se li va atorgar la Croix au Merite de Sciences et Lettres de França el 1964.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Juana Francisca Rubio García». www.apintoresyescultores.es. Asociación Española de Pintores y Escultores. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Secretaría de Estado de Cultura - Movimientos Migratorios Iberoamericanos». pares.mcu.es. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Juana Francisca Rubio». Diseñadoras gráficas DG. [Consulta: juliol 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pérez Gil, Lila «Paquita Rubio, cartelista durante la Guerra Civil». El País, 30-01-2008.
- ↑ Murga Castro, Idoia. «Maruja Bardasano, entre la danza y la pintura en el exilio mexicano» (en castellà) págs. 99-137. Anales del Instituto de Investigaciones Estéticas, núm. 107, 2015. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «José Luis Bardasano Rubio» (en castellà). Fundación Dialnet. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ Muñoz López, Pilar. «Mirada de género en la creación plástica de artistas españolas». A: Feminismos e interculturalidad. V Congreso Internacional AUDEM (en castellà). ArCiBel Editores, 2008, p. 315-316. ISBN 9788496980297.
- ↑ Bardasano Rubio, José Luis. «La obra de la familia Bardasano en el exilio de México». A: Analogías en el arte, la literatura y el pensamiento del exilio español de 1939 (en castellà). Editorial CSIC, 2010-10, p. 160. ISBN 9788400091842.