Vés al contingut

Agrupació de Dones Antifeixistes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAgrupació de Dones Antifeixistes
lang=ca
Seu durant la Guerra del 36 del comitè provincial de l'Agrupació Dones Antifeixistes Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaantifeixisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1933
Dolores Ibárruri, la Passionària, va ser la presidenta de la Unió de Dones Antifascistes

L'Agrupació de Dones Antifeixistes (amb diverses denominacions segons l'època: Associació de Dones Antifeixistes, Dones contra la Guerra i el Feixisme al seu inici i Unió de Dones Antifeixistes o Associació de Dones Antifeixistes Espanyoles en l'exili republicà) va ser una organització formada per dones a l'estat espanyol, que va néixer com a corresponsal de la Unió de Dones Contra la Guerra i el Feixisme creada per la Internacional Comunista amb motiu del triomf del dictador Hitler a Alemanya, i que va arribar a tenir més de 60.000 afiliades.[1]

Aquesta organització va néixer com a comunista, però inicialment permetia l'ingrés d'altres dones amb inquietuds polítiques anarquistes, republicanes, socialistes i fins i tot catòliques. L'any 1932, posteriorment a la seva fundació, la UGT va acordar rebaixar les seves quotes a la meitat per facilitar-hi l'ingrés de les dones, cosa que el 1936 va fer també la CNT. Així, a partir de la CNT va néixer el 1936 l'organització femenina Dones Lliures, que va compartir influència amb la Unió de Dones Antifeixistes -que així en va veure reduïda la seva- i amb la secretaria femenina del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).[2]

L'agrupació de Dones Antifeixistes va ser iniciada el 1933, però es consolidà el 1936 després d'esclatar la Guerra civil.[3] Eixe mateix any, Dolores Ibárruri, coneguda com la Passionària, va ser elegida presidenta de la Unió de Dones Antifeixistes, i va ser-ho durant tota la Guerra Civil espanyola. A partir de la guerra, l'organització va col·laborar amb el govern de la segona república a la confecció d'uniformes i roba per als refugiats i assistint als orfes de la guerra i als ferits als hospitals de campanya.[4]

En acabar la guerra, l'organització va rebre fortes represàlies per part del govern de la dictadura franquista, i moltes de les seves membres van ser empresonades o afusellades. L'organització com a tal va exiliar-se, distribuïda entre Mèxic, França i altres estats. A França, moltes membres van col·laborar amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i es van reorganitzar després d'acabada aquesta. Així, l'any 1946 van celebrar a Tolosa de Llenguadoc el seu primer congrés a l'exili, en què oferien ajuda als refugiats i als presoners d'Espanya.

A partir dels anys 60, sobretot la part que quedava a Mèxic, va ampliar la seva col·laboració amb altres organitzacions formades per dones d'altres estats, com El Salvador, Nicaragua o Cuba, per exemple enviant material escolar a la Federació de Dones Cubanes. La Unió de Dones Antifeixistes no es va dissoldre fins a l'alliberament de l'últim pres polític a l'estat espanyol.

Membres destacades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ http://enredacoop.es. «La agrupación de mujeres antifascistas». [Consulta: 20 abril 2017].
  2. ↑ «TOT ESTÀ PER FER VALÈNCIA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA (1936 - 1937)». [Consulta: 20 abril 2017].
  3. ↑ «Teresa Ramonet Gas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  4. ↑ «Asociaciones Femeninas en la Guerra» (en castellà). Villena.es/josemariasoler/, 2002. [Consulta: abril 2017].
  5. ↑ «Anna Solà i Sardans (1918-2004) – El compromís d’una jove d’esquerres». [Consulta: 26 gener 2024].
  6. ↑ «Carmen Caamaño Díaz». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  7. ↑ 7,0 7,1 «La transición borró los nombres de las mayores defensoras de la educación pública» (en castellà). Publico.es.
  8. ↑ Encarnación Fuyola PDF Consulta 24 de març del 2017
  9. ↑ «Enriqueta Agut». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  10. ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Felisa Melendo Alonso». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 27 de setembre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
  11. ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Gregoria Lozoya Lag». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 octubre 2015].
  12. ↑ «Manuela Ballester Vilaseca». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 febrer 2015].
  13. ↑ «Huici Navaz, Matilde» (en castellà), 23-02-2012. [Consulta: 26 gener 2024].
  14. ↑ País, Ediciones El «Mujeres en el arte: Margarita Nelken, estudiosa, parlamentaria y luchadora» (en castellà). EL PAÍS, 09-07-2015.
  15. ↑ «Paquita Sánchez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].
  16. ↑ «Pilar Soler Miquel». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].}
  17. ↑ «Rosa Giner Martínez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  18. ↑ «Teresa Ramonet Gas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 12 maig 2017].}
  19. ↑ «ANARQUISTAS MA-ME» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2017-04-21. [Consulta: 20 abril 2017].
  20. ↑ Ángela, Cenarro; Régine, Illion. Feminismos. Contribuciones desde la historia (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015-02-18. ISBN 9788416272433. 
  21. ↑ Martínez, Josebe. Exiliadas: escritoras, guerra civil y memoria (en castellà). Editorial Montesinos, 2007. ISBN 9788496831032. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Nosotras fuimos la unión de mujeres españolas antifascistas en México (1939-1976). A Política y Cultura, número 1, de Concepción Ruiz-Funes i Enriqueta Tuñon. Universidad Autónoma Metropolitana, Mèxic, 1992. (castellà)
  • La polémica feminista de la España contemporánea 1866-1974, de Geraldine Scanlon. Siglo XXI Editores, 1970. (castellà)
  • Resistencia y movimientos de mujeres en España 1936-1976, de Giuliana Di Febo, editorial Icaria, 1979. (castellà)
  • Albert Girona, Javier Navarro, eds. ISBN 978-84-370-7670-6. Fa setanta anys: La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) Pàg. 171.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agrupació_de_Dones_Antifeixistes&oldid=33650453»