Judici a Jesús
| ||||
| ||||
| Tipus | judici cas legal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | passió de Jesús | |||
| Localització | Jerusalem | |||
| Estat | Imperi Romà | |||
| Jurisdicció | Judea | |||
| Investigat per | Annàs | |||
| Acusat | ||||
| Tribunal | Sanedrí | |||
| Jutge | Caifàs | |||
El Judici a Jesús és un episodi de la vida de Jesús de Natzaret que inclou la coronació d'espines i cronològicament se situa després de l'Oració a l'hort de Getsemaní i abans de la Crucifixió de Jesús.
Després de la seva detenció, Jesús és portat al Sanedrí, a l'òrgan judicial jueu.[1] Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.[2] En Mt 26:57, Mc 14:53 i Lc 22:54, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot Caifàs, on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.[3][4][5] Jn 18:12-14 afirma que Jesús primer és portat a Annàs, que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.[3][4][5]
Durant els judicis orals Jesús parla molt poc, gairebé no es defensa i dona respostes molt poc freqüents i indirectes a les preguntes dels sacerdots, propiciant que el colpegin. En Mt 26:62 Caifàs li pregunta: "No tens resposta?"[3][4][5] En Mc 14:61 el gran sacerdot li pregunta: "Ets tu el Messies, el Fill de Déu Viu?". Jesús replica "Jo sóc" i després prediu la vinguda del "Fill de l'home". Això provoca que Caifàs s'estripi la túnica amb ira i l'acusi de blasfèmia. En Mateu i Lluc, la resposta de Jesús és més ambigua:[6] A Mt 26:64 ell respon "Tu ho has dit", i a Lc 22:70 ell diu, "Tu dius que jo sóc".[7][8]
Prenent a Jesús a la cort de Pilat, els ancians jueus demanen al governador romà Ponç Pilat que jutgi i condemni a Jesús, acusant-lo d'afirmar ser el Rei dels Jueus.[5] L'ús de la paraula "rei" és central per entendre la discussió entre Jesús i Pilat. En Jn 18:36 Jesús diu: "El meu regne no és d'aquest món", però no nega ser Rei dels Jueus.[9][10] En Lc 23:7-15 Pilat s'adona que Jesús és galileu, i per tant està sota la jurisdicció d'Herodes.[11][12] Pilat envia a Jesús a Herodes per a ser jutjat,[13] però Jesús no respon a les preguntes d'Herodes. Herodes i els seus soldats es burlen de Jesús, li posen un vestit car per disfressar-lo de rei i li retorna a Pilat,[11] que llavors convoca els ancians jueus i anuncia: "No trobo cap culpa en aquest home".[13]
Observant el costum de la Pasqua en aquell moment, Pilat permet que un presoner escollit pels ciutadans sigui alliberat. Per això demana a la gent que escullin entre Jesús i un assassí anomenat Barrabàs. Persuadit pels ancians (Mt 27:29), la multitud decideix deixar anar a Barrabàs i crucificar a Jesús.[14] Pilat escriu un rètol amb la inscripció "Jesús de Natzaret, el Rei dels Jueus" (abreujat com INRI en les representacions) per a ser col·locat a la creu de Jesús, (Jn 19:19),[15] després ordena que el flagel·lin i que el crucifiquin. Els soldats li posen una corona d'espines al cap i el ridiculitzen. Després el colpegen i se'n mofen abans de portar-lo al Calvari,[16] també anomenat Gòlgota, on el crucifiquen.[3][5][17]
Referències
[modifica]- ↑ Brown, 1997, p. 146.
- ↑ Bromiley, Geoffrey W. International Standard Bible Encyclopedia: E–J (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1988, p. 1050–1052. ISBN 978-0-8028-3782-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Evans, 2003, p. 487–500.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Blomberg, 2009, p. 396–400.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Holman Concise Bible Dictionary. B&H Publishing Group, 2011, p. 608–609. ISBN 978-0-8054-9548-5.
- ↑ Evans, 2003, p. 495.
- ↑ Blomberg, 2009, p. 396–398.
- ↑ O'Toole, Robert F. Luke's presentation of Jesus: a christology. Editrice Pontificio Istituto Biblico, 2004, p. 166. ISBN 978-88-7653-625-0.
- ↑ Binz, Stephen J. The Names of Jesus. Twenty-Third Publications, 2004, p. 81–82. ISBN 978-1-58595-315-8.
- ↑ Ironside, H. A.. John. Kregel Academic, 2006, p. 454. ISBN 978-0-8254-9619-6.
- ↑ 11,0 11,1 Niswonger, 1992, p. 172.
- ↑ Majerník, Ponessa i Manhardt, 2005, p. 181.
- ↑ 13,0 13,1 Carter, 2003, p. 120–121.
- ↑ Blomberg, 2009, p. 400–401.
- ↑ Brown, 1988, p. 93.
- ↑ Senior, Donald. The Passion of Jesus in the Gospel of Matthew. Liturgical Press, 1985, p. 124. ISBN 978-0-8146-5460-6.
- ↑ Blomberg, 2009, p. 402.
Bibliografia
[modifica]
- Blomberg, Craig L. Jesus and the Gospels: An Introduction and Survey (en anglès). B&H Publishing Group, 2009. ISBN 978-0-8054-4482-7.
- Brown, Raymond E. The Gospel and Epistles of John: A Concise Commentary (en anglès). Liturgical Press, 1988. ISBN 978-0-8146-1283-5.
- Brown, Raymond E. An Introduction to the New Testament (en anglès). Doubleday, 1997. ISBN 978-0-385-24767-2.
- Evans, Craig A. The Bible Knowledge Background Commentary: Matthew-Luke (en anglès). David C Cook, 2003. ISBN 978-0-7814-3868-1.
- Niswonger, Richard L. New Testament History (en anglès). Zondervan, 1992. ISBN 978-0-310-31201-7.
- Majerník, Ján; Ponessa, Joseph; Manhardt, Laurie W. The Synoptics: Matthew, Mark, Luke (en anglès). Emmaus Road Publishing, 2005. ISBN 978-1-931018-31-9.
