Jules Drach
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 març 1871 Sainte-Marie-aux-Mines (França) |
Mort | 8 març 1949 (77 anys) Cavalaira de Mar (França) |
Formació | École Normale Supérieure Lycée Henri Poincaré |
Tesi acadèmica | Essai sur une théorie générale de l'intégration et sur la classification des transcendantes (1898 ) |
Director de tesi | Jules Tannery |
Activitat | |
Camp de treball | Rational mechanics (en) , matemàtiques, anàlisi matemàtica, Analytical mechanics (en) i àlgebra geomètrica |
Lloc de treball | París |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de París (1913–1933) Universitat de Tolosa (1908–1912) Universitat de Poitiers (1903–1908) Universitat de Lilla (1901–1903) Universitat de Clermont-Ferrand (1898–1901) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Mathilde Guitton |
Fills | Pierre Drach |
Pares | Joseph Louis Drach i Marie-Josèphe Balthazard |
Premis | |
|
Jules Drach (Sainte-Marie-aux-Mines, 13 de març de 1871 - Cavalaira de Mar, 8 de març de 1949) va ser un matemàtic francès.
Vida i obra
[modifica]Nascut a Alsàcia, la família va fugir-ne arran de l'annexió alemanya per la guerra francoprussiana.[1] Va ser escolaritzat a Saint-Dié-des-Vosges i va fer el batxillerat a Nancy. El 1889 va ser admès a l'École Normale Supérieure juntament amb Émile Borel amb qui mantindrà una llarga amistat.[2] El 1895, tots dos van publicar un llibre de teoria de nombres i àlgebra superior basat en les classes de Jules Tannery.[3] El 1898 va defensar la seva tesi doctoral en la que estenia les seves recerques al camp de l'anàlisi matemàtica intentant proporcionar un fonament lògic a la teoria de les funcions.[4]
El 1898 va ser nomenat professor de la universitat de Clermont-Ferrand, de la qual va passar a la universitat de Lilla el 1901. A partir de 1903 va ser professor a les universitats de Poitiers (1901-1908) i Tolosa (1908-1912) fins que el 1913 va ser nomenat professor de la universitat de París,[5] en la qual es va retirar el 1933, tot i que va continuar sent actiu en la recerca des del seu retir a la Mediterrània.
Drach va escriure més de vuitanta articles, la majoria sobre equacions diferencials,[6] destacant especialment els seus treballs que enllacen la integrabilitat amb la teoria espectral[7] o el tractament de les equacions diferencials de la balística. També va ser l'editor de les obres completes d'Henri Poincaré que es van publicar en onze volums entre 1928 i 1956.
Referències
[modifica]- ↑ Archibald, 2011, p. 388.
- ↑ Cogliati, 2018, p. 241.
- ↑ Hawkins, 1979, p. 103.
- ↑ Cogliati, 2018, p. 242.
- ↑ Charle i Telkès, 1989, p. 111.
- ↑ Picard, Darboux i Vessiot, 1981, p. 18-22.
- ↑ Chudnovsky i Chudnovsky, 1984, p. 445.
Bibliografia
[modifica]- Archibald, Tom «Differential equations and algebraic transcendents: French efforts at the creation of a Galois theory of differential equations 1880-1910» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 17, 2011, pàg. 373-401. ISSN: 1262-022X.
- Charle, Christophe; Telkès, Eva «Drach (Jules) (note biographique)» (en francès). Bibliothèque Historique de l'Éducation, Vol. 24, 1989, pàg. 111-112. ISSN: 0298-5632.
- Chudnovsky, David V.; Chudnovsky, Gregory V. «Appendix I: Travaux de J. Drach (1919)». A: David V. Chudnovski; Gregory V. Chudnovski (eds). Classical and Quantum Models and Arithmetic Problems (en anglès). Marcel Dekker, 1984. ISBN 0-8247-1825-9.
- Cogliati, Alberto. Writing Small Omegas (en anglès). Academic Press, 2018. ISBN 978-0-12-814244-8.
- Hawkins, Thomas. Lebesgue's Theory of Integration (en anglès). Chelsea Publishing Co, 1979. ISBN 0-8284-0282-5.
- Picard, E.; Darboux, G.; Vessiot, Ernest «Liste des travaux de Jules Drach» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 2, 1981, pàg. 18-57. ISSN: 0767-7421.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jules Drach» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Félix, Lucienne. «Drach, Jules Joseph». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 agost 2019]. (anglès)