Julian Coolidge

Julian Lowell Coolidge

Biografia
Naixement	28 setembre 1873 Brookline (Massachusetts)
Mort	5 març 1954 (80 anys) Cambridge (Massachusetts)
Sepultura	Cambridge Cemetery 42° 22′ 07″ N, 71° 08′ 20″ O
Formació	Universitat de Bonn (1904–1904) Universitat de Torí (1903–1904) Universitat de París (1902–1902) Universitat de Greifswald (1902–1903) Balliol College (1895–1897) Universitat Harvard (1892–1895) Universitat d'Oxford Phillips Exeter Academy
Tesi acadèmica	Die Dual-projektive Geometrie Im Elliptischen und Sphärischen Raume  (1904 )
Director de tesi	Eduard Study
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, geometria i història de les matemàtiques
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Harvard (1899–1940) Groton School (1897–1899)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Mathematical Association of America (president) Societat Americana de Matemàtiques (vicepresident)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables (1949) The Mathematics of Great Amateurs (en)
Estudiant doctoral	Jiang Lifu
Família
Cònjuge	Theresa Reynolds
Fills	John Phillips Coolidge
Pares	Joseph Randolph Coolidge i Julia Gardner Coolidge
Germans	J. Randolph Coolidge Jr. Archibald Cary Coolidge John Gardner Coolidge Harold Jefferson Coolidge, Sr.
Premis
(1936)  Oficial de la Legió d'Honor (1919)  Cavaller de la Legió d'Honor

Julian Coolidge (Brookline, 28 de setembre de 1873 - Cambridge, 5 de març de 1954) va ser un matemàtic nord-americà.

Vida i obra

El seu pare, advocat dels tribunals de Massachusetts, va proporcionar una bona educació tots els seus fills. Julian Coolidge, va ingressar a la universitat Harvard el 1892 i s'hi va graduar el 1895. El curs següent va estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford, en la qua va obtenir un dels primers títols en ciències que va atorgar aquesta institució.

Al retornar va donar classes a l'escola de Groton (Massachusetts), en la qual va tenir com alumne Franklin D. Roosevelt, amb qui va mantenir una llarga amistat. Durant a quests anys va publicar els seus primers articles i va ser nomenat instructor de matemàtiques de Harvard. El 1902 va ser nomenat professor de la universitat i se li van concedir dos anys sabàtics que va aprofitar per estudiar a les universitats de París, Greifswald, Torí i Bonn. A Greifswald va estudiar sobre tot amb Eduard Study, qui li va dirigir la tesi doctoral presentada el 1904 a Bonn; a Torí va estudiar amb Corrado Segre.

Al retornar va reprendre les seves classes a Harvard i, el 1927, va ser nomenat cap del departament de matemàtiques. El 1929, a més, va ser nomenat primer director de la recent creada residència universitària Lowell House en la qual va infondre els seus "valors bostonians". Es va retirar dels dos càrrecs el 1940.

Durant la Primera Guerra Mundial va ser destinat a França com oficial d'enllaç, motiu pel qual el govern francès li va concedir la Legió d'Honor. També va ser molt actiu tant a la Societat Americana de Matemàtiques com a la Mathematical Association of America, de les que va ser vicepresident i president, respectivament.

Els seus treballs de recerca van ser sobre tot en geometria algebraica i sobre la interpretació geomètrica dels nombres complexos.. Va publicar una vuitena de llibres de text, amb molt ampla difusió, sobre geometria, geometria no euclidiana, probabilitat, història de les matemàtiques, etc. Les seves relacions amb els seus editors d'Oxford, Clarendon Press, van ser sempre extremadament fluïdes.

Bibliografia

• Brigaglia, Aldo; Ciliberto, Ciro «Remarks on the relations between the Italian and American schools of algebraic geometry in the first decades of the 20th century» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, pàg. 310-319. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.003. ISSN: 0315-0860.
• Rowe, David E. «On the Role of Imaginary Elements in 19-th Century Geometry». A: Jesper Lützen (ed.). Around Caspar Wessel and the Geometric Representation of Complex Numbers (en anglès). Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskab, 2001, p. 271-292. ISBN 87-7876-236-7. 
• Struik, Dirk J. «Obituary: Julian Lowell Coolidge» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 62, Num. 9, 1955, pàg. 669-682. ISSN: 0002-9890.
• Synnott, Marcia Graham. The half opened door (en anglès). Transaction Publishers, 2013. ISBN 978-1-4128-1334-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Julian Coolidge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Struik, Dirk J. «Coolidge, Julian Lowell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 setembre 2019]. (anglès)
• «Julian Lowell Coolidge». Harvard University, 2004. [Consulta: 24 setembre 2019]. (anglès)
• «Julian Lowell Coolidge, 1925 MAA President». Mathematical Association of America. [Consulta: 24 setembre 2019]. (anglès)