Vés al contingut

Junta militar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una junta militar és un sistema de govern dirigit per una cúpula formada per militars. El terme «junta» significa «reunió» o «comitè» i va sorgir a partir de les administracions locals organitzades a Espanya durant la Guerra del Francès el 1808.[1] El terme s'utilitza actualment per referir-se a una forma de govern autoritària caracteritzada per una dictadura militar oligàrquica, a diferència d'altres règims de domini autoritari, concretament d'home fort (dictadures militars autocràtiques).[2][3]

La junta militar xilena dirigida pel general Augusto Pinochet (1986)

Una junta militar sovint accedeix al poder com a conseqüència d'un cop d'estat.[1] La junta pot prendre formalment el poder com a òrgan de govern de l'estat, amb el poder de governar per decret, o pot exercir el poder per mitjà del control vinculant (però informal) sobre un govern nominalment civil.[4] En ocasions, el règim miliar pot acabar amb la llei marcial, renunciar als uniformes militars a favor de la indumentària civil, coptar el govern amb antics oficials militars o fer ús de partits polítics o organitzacions de masses. El «govern indirecte» implica l'exercici d'un control ocult i entre bastidors per part de la junta militar sobre un govern titella civil.[5]

Al llarg del segle xx, les juntes militars es van imposar freqüentment a Amèrica Llatina, normalment encapçalada pels oficials d'alt rang de les diferents branques militars (exèrcit de terra, marina de guerra i força aèria), i de vegades amb el suport del cap de la policia o altres cossos clau,[4] així com amb la intervenció de potències capitalistes estrangeres. Els cops militars «corporatius» s'han distingit dels cops militars «de facció». Els primers són executats per les forces armades com a institució, dirigides per alts comandants a la cúpula de la jerarquia militar, mentre que els segons són efectuats per un segment de les forces armades i sovint estan dirigits per oficials de rang mitjà.[6]

Un estudi de 2014 publicat a la revista Annual Review of Political Science va concloure que «els homes forts i els règims militars tenen més probabilitats de cometre violacions dels drets humans i d'involucrar-se en guerres civils que no pas les dictadures civils».[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Junta | Military Rule, Dictatorship & Autocracy | Britannica» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2024].
  2. Lai, Brian; Slater, Dan American Journal of Political Science, 50, 1, 2006, pàg. 113–126. DOI: 10.1111/j.1540-5907.2006.00173.x. JSTOR: 3694260.
  3. 3,0 3,1 Geddes, Barbara; Frantz, Erica; Wright, Joseph G. Annual Review of Political Science, 17, 2014, pàg. 147–162. DOI: 10.1146/annurev-polisci-032211-213418 [Consulta: free].
  4. 4,0 4,1 Paul Brooker, Non-Democratic Regimes (Palgrave Macmillan: 2d ed. 2009), pp. 148-150.
  5. Paul Brooker, Comparative Politics (ed. Daniele Caramani: Oxford University Press, 2014), pp. 101-102.
  6. David Kuehn, "Democratic Control of the Military" in Handbook of the Sociology of the Military (eds. Giuseppe Caforio & Marina Nuciari: Springer, 2nd ed.), p. 164.

Vegeu també

[modifica]