Jurbanita
Jurbanita | |
---|---|
Cristalls de jurbanita de la mina Le Cetine di Cotorniano (Itàlia) | |
Fórmula química | Al(SO₄)(OH)·5H₂O |
Epònim | Joseph John Urban (en) |
Localitat tipus | mina San Manuel, San Manuel, Comtat de Pinal, Arizona, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.15 |
Dana | 31.9.10.1 |
Heys | 25.6.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,39Å; b = 12,48Å; c = 8,15Å; β = 101,9° |
Color | incolor |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 1,786 g/cm³ (mesurada); |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,459 nβ = 1,473 nγ = 1,483 |
Birefringència | δ = 0,024 |
Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 78° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1974-023 |
Any d'aprovació | 1974 |
Símbol | Jur |
Referències | [1] |
La jurbanita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom per Joseph John Urban (1915–1997), col·leccionista de minerals nord-americà que es va observar per primera vegada el material.
Característiques
[modifica]La jurbanita és un sulfat de fórmula química Al(SO₄)(OH)·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics curts, dominat per {110} i {011}, de fins 0,3 mil·límetres; comunament en forma d'estalactita o de crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És una espècie dimorfa de la rostita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jurbanita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari rar que es troba en els túnels humits en parts oxidades de dipòsits de sulfurs en roques aluminoses; aparentment dipositada directament a l'aigua de la mina a aproximadament 27◦C i un 100% d'humitat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: epsomita, hexahidrita, pickeringita, starkeyita, rostita, guix, metavoltina, ferrinatrita, sideronatrita, tamarugita o uklonskovita.[2] Va ser descoberta l'any 1974 a la mina San Manuel, a San Manuel (Arizona, Estats Units).