Jurbanita
 Jurbanita | |
|---|---|
 Cristalls de jurbanita de la mina Le Cetine di Cotorniano (Itàlia) | |
| Fórmula química | Al(SO₄)(OH)·5H₂O |
| Epònim | Joseph John Urban (en)   |
| Localitat tipus | mina San Manuel, San Manuel, Comtat de Pinal, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.15 |
| Dana | 31.9.10.1 |
| Heys | 25.6.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,39Å; b = 12,48Å; c = 8,15Å; β = 101,9° |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,786 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,459 nβ = 1,473 nγ = 1,483 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-023 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Jur |
| Referències | [1] |
La jurbanita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom per Joseph John Urban (1915–1997), col·leccionista de minerals nord-americà que es va observar per primera vegada el material.
Característiques
[modifica]La jurbanita és un sulfat de fórmula química Al(SO₄)(OH)·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics curts, dominat per {110} i {011}, de fins 0,3 mil·límetres; comunament en forma d'estalactita o de crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És una espècie dimorfa de la rostita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jurbanita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari rar que es troba en els túnels humits en parts oxidades de dipòsits de sulfurs en roques aluminoses; aparentment dipositada directament a l'aigua de la mina a aproximadament 27◦C i un 100% d'humitat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: epsomita, hexahidrita, pickeringita, starkeyita, rostita, guix, metavoltina, ferrinatrita, sideronatrita, tamarugita o uklonskovita.[2] Va ser descoberta l'any 1974 a la mina San Manuel, a San Manuel (Arizona, Estats Units).
Referències
[modifica]