Vés al contingut

Justo Beramendi González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJusto Beramendi Gonzalez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
Interessat enNacionalisme gallec i nacionalisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralVíctor Manuel Santidrián Arias (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Justo Beramendi González (Madrid, 16 de juliol de 1941 - Santiago de Compostel·la, 3 de juliol de 2024)[1] va ser un historiador espanyol.[2][3]

Biografia

[modifica]

Va fer estudis d'Enginyeria Industrial a Madrid (1959-1967), de traducció a Barcelona (1969-1974) i de doctorat en Història a la Universitat de Santiago de Compostel·la (1987). Actualment és catedràtic d'Història Contemporània de la USC (Universitat de Santiago de Compostel·la), de la qual fou vicerector (1990-1994). Va ser cofundador del Museo do Pobo Galego i és el president actual de la seva Junta Rectora. És membre fundador de la Fundació Castelao i director de la secció de pensament polític de la Fundació Vicente Risco. Va participar en la creació de les revistes Negaciones (Madrid, 1977), A Trabe de Ouro (Santiago, 1990) i Tempos Novos (Santiago, 1997). Es va jubilar l'any 2012.

Especialitzat en la història de les ideologies i dels nacionalismes va ser editor de les obres d'Antón Losada Diéguez, Ramón Villar Ponte, Peña Novo, Castelao i Vicente Risco. Va organitzar i coedità les actes dels congressos Nacionalismos y regionalismos en la España de la Restauración (1983), Castelao (1986), Los nacionalismos en la España de la Segunda República (1988), Nationalisms in Europe. Past and Present (1993) y Memoria e Identidade (2004). En 2017 va rebre la Medalla Castelao.[4]

Assaig

[modifica]
  • Miseria de la Economía, 1974 (amb E. Fioravanti).
  • Vicente Risco no nacionalismo galego, 1981.
  • O nacionalismo galego, 1995 (amb X. M. Núñez Seixas).
  • Manuel Murguía, 1998.
  • Alfredo Brañas no rexionalismo galego, 1998.
  • La historia política: algunos conceptos básicos, 1999.
  • La España de los nacionalismos y las autonomías, 2001 (amb J. L. Granja y P. Anguera).
  • A Autonomía de Galicia, 2005.
  • De provincia a nación: Historia do galeguismo político, 2007.
  • A Galicia autónoma. Os primeiros pasos cara a autonomía, 2008.

Obres col·lectives

[modifica]
  • Actas do Congreso Castelao, 1989, Universitat de Santiago de Compostel·la. Editor, amb Ramón Villares Paz.
  • Galicia e a Historiografía, 1993, Tórculo.
  • O nacionalismo galego, 1995, A Nosa Terra. Amb Xosé Manoel Núñez Seixas.
  • Nationalism in Europe. Past and present, 1995, Universidade de Santiago de Compostela.
  • Memoria e identidades, 2004, Universidade de Santiago de Compostela.
  • Marcos Valcárcel. O valor da xenerosidade, 2009, Difusora.
  • O nacionalismo galego nos seus programas políticos. O século XX, 2009, Fundación Galiza Sempre.
  • 15-M: O pobo indignado, 2011, Laiovento.
  • Á beira de Beiras. Homenaxe nacional, 2011, Galaxia.
  • A ollada exterior do nacionalismo galego, 2011, Fundación Galiza Sempre.
  • Perspectivas sobre Bóveda: Ensaios e poemas polo seu 75º cabodano, 2011, A. C. Alexandre Bóveda.
  • Tempos chegados? Sobre o futuro político de Galiza, 2015, Galaxia.
  • As Irmandades da Fala (1916-1931), 2016, Laiovento.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José María González García
La diosa Fortuna. Metamorfosis
de una metáfora política
Premi Nacional d'Assaig
2008
Succeït per:
Reyes Mate
La herencia del olvido