Kabiye
Kabɩyɛ  | |
|---|---|
| Epònim | cabilenc |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1,0 milions (2012) (2012 ) |
| Oficial a | Togo |
| Autòcton de | Àfrica subsahariana |
| Estat | Togo  Ghana  Benín  |
| Coordenades | 8° 58′ N, 0° 30′ E / 8.97°N,0.5°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües gur llengües gurunsi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | kbp |
| Glottolog | kabi1261 |
| Ethnologue | kbp |
| IETF | kbp |
El kabiye ([kàbɪjɛ̀]; també transcrit com kabiyé, kabiyè, kabye, kabyé, kabyè o cabrais) és una llengua gur dels gurunsi orientals, parlada principalment al nord de Togo. Al llarg del segle xx, hi va haver una emigració massiva cap al centre i al sud del país, així com a Ghana i Benín. Segons l'oficina d'estadística de Lomé, els parlants del kabiye representaven el 23% de la població de Togo el 1999.[1]
El kabiye és una de les dues llengües nacionals de Togo, juntament amb l'ewe. En el context del país, el concepte «llengua nacional» vol dir, actualment, que aquesta llengua és promoguda als mitjans de comunicació nacionals i al sector de l'educació formal com un examen opcional en la matèria al 9è i 10è graus.[2]
El lingüista i missioner Jacques Delord va publicar una primera gramàtica descriptiva del kabiye el 1976.[3] A aquesta li va seguir una nova gramàtica, el 1999, feta per Keziye Lébikaza,[4] que avui dia segueix essent l'obra de referència en la lingüística kabiye. També hi ha un diccionari kabiye-francès.[5] A més, també s'han tractat altres temes, com ara la lingüística comparativa,[6] l'anàlisi del discurs,[7][8] el contacte de llengües,[9] la lexicologia,[10] la morfologia,[11] la fonologia,[12][13] la sociolingüística,[14] la sintaxi,[15] l'ortografia dels tons,[16] la tonologia,[17] i el sistema de verbs.[18]
Ortografia
[modifica]Consonants i vocals
[modifica]| Minúscules | Majúscules | Valor fonètic |
Exemple | Acepció |
|---|---|---|---|---|
| a | A | [a] | afa | porc |
| aa | AA | [aː] | caa | pare |
| aɣ | AƔ | [ɑː] | haɣ | gos |
| b | B | [b] | abalʋ | home |
| c | C | [t͡ʃ] | cɔzɔ | avi |
| d | D | [d] | hodo | dilluns |
| ɖ | Ɖ | [ɖ] | ɖalʋ | germà gran |
| e | E | [e] | egbele | oncle matern |
| ee | EE | [eː] | cee | demà |
| eɣ | EƔ | [ɤː] | aseɣɖe | testimoni |
| ɛ | Ɛ | [ɛ] | ɛvalʋ | jove lluitador |
| ɛɛ | EE | [ɛː] | lɛɛlɛɛyɔ | ara |
| ɛɣ | ƐƔ | [ʌː] | lɛɣ | perdiu |
| f | F | [f] | fɛɖʋ | sanador |
| g | G | [ɡ] | agoza | primer escardament |
| gb | Gb, GB | [ɡ͡b] | ɛgbam | caçador |
| h | H | [h] | habɩyɛ | camí |
| i | I | [i] | tikimiye | pilar |
| ii | II | [iː] | kiifezuu | que no respira |
| iɣ | IƔ | [[[Error utilitzant {{IPA symbol}}: "ɯ̘ː" no sha trobat a la llista|ɯ̘ː]]] | siɣye | tambor |
| ɩ | Ɩ | [ɪ] | wɩsɩ | sol |
| ɩɩ | ƖƖ | [ɪː] | kɩɩlakʋ | que no ha estat fet |
| ɩɣ | ƖƔ | [[[Error utilitzant {{IPA symbol}}: "ɯ̙ː" no sha trobat a la llista|ɯ̙ː]]] | pɩɣa | nen |
| j | J | [d͡ʒ] | ɛjaɖɛ | país |
| k | K | [k] | kɩlakʋ | llangardaix |
| kp | Kp, KP | [k͡p] | kpou | graner |
| l | L | [l] | lidaʋ | confiança |
| m | M | [m] | mʋtʋ | pasta |
| n | N | [n] | neze | àvia |
| ñ | Ñ | [ɲ] | ñɩtʋ | herba |
| ŋ | Ŋ | [ŋ] | heŋ | ferides |
| o | o | [o] | poɖe | turó |
| oo | OO | [oː] | ɖoo | nit |
| ɔ | Ɔ | [ɔ] | pɔtʋ | mosquits |
| ɔɔ | ƆƆ | [ɔː] | mɔɔyɛ | os |
| p | p | [p] | pele | noia |
| r | R | [r] | raadiyoo | ràdio |
| s | S | [s] | salaka | presó |
| t | T | [t] | taɣ | pati |
| u | U | [u] | cotu | mostassa |
| uu | UU | [uː] | suu | cua |
| ʋ | Ʋ | [ʊ] | pʋnʋ | cabra |
| ʋʋ | ƲƲ | [ʊː] | pʋʋ | montanya |
| v | V | [v] | ɛvalʋ | jove lluitador |
| w | W | [w] | wiyaʋ | cap |
| y | Y | [j] | yaɖɛ | ou |
| z | Z | [z] | mɩzaɣ | llar |
L'ortografia estàndard conté una tasa elevada de poligrafia, ja que els cinc grafemes obstruents sonors b, g, gb, v, j són superflus des del punt de vista estrictament fonèmic.
El grafema ⟨r⟩ es reserva per als manlleus.
Referències
[modifica]- ↑ Lébikaza, Kézié Koyenzi (1999). Grammaire kabiyè: une analyse systématique - phonologie, tonologie et morphosyntaxe, p.33. Cologne: Rüdiger Köppe.
- ↑ Roberts, David (2011). The development of written Kabiye and its status as one of the "national" languages of Togo. In ed. Ochieng Orwenjo & Obiero Ogone, Language and politics In Africa: Contemporary issues and critical perspectives, 468-494. Newcastle-on-Tyne: Cambridge Scholars Publishing.
- ↑ Delord, Jacques (1976). Le kabiyè. Lomé: lnstitut national de la recherche scientifique.
- ↑ Lébikaza, Kézié Koyenzi (1999). Grammaire kabiyè: une analyse systématique - phonologie, tonologie et morphosyntaxe. Cologne: Rüdiger Köppe.
- ↑ Marmor, Thomas (ed.) (1999). Tɔm kpou kabɩyɛ-fransɩɩ (Dictionnaire kabiyè-français). Lomé: Comité de Langue Nationale Kabiyè and SIL Togo.
- ↑ Delord, Jacques (1988). Les dialectes kabiyè : étude synoptique et comparative. Lomé: Université du Bénin (devenue Université de Lomé).
- ↑ Karan, Mark E. (1983). Comparaison entre les discours narratifs kabiyè et lukpa. In ed. Jacques Nicole, Études linguistiques préliminaires dans quelques langues du Togo, 158-164. Lomé: Société Internationale de Linguistique.
- ↑ Marmor, Thomas W. (1980). A comparison of kabiye adult and child narrative discourse. Arlington, TX: University of Texas at Arlington. MA thesis.
- ↑ Pèrè-Kewezima, Essodina (1994). Linguistic interference: the case of the interference of Kabiyè into English. Lomé: Université de Lomé. Mémoire de maîtrise.
- ↑ Lébikaza, Kézié K. (1992). L'interférence des termes de parenté français dans le kabiyè des locuteurs natifs scolarisés. Afrikanistische Arbeitspapiere 32.65-84.
- ↑ Delord, Jacques (1974). Morphologie abrégée du kabrè (manuel à l'usage des classes secondaires). Dakar, Sénégal: Université de Dakar.
- ↑ Delord, Jacques (1966). Nasale préposée dans les noms kabrè. Bulletin de l'Institut Fondamental de l'Afrique Noire (IFAN) 28:1-2.476-480.
- ↑ Goss, Nisha Merchant & Amanda R. Doran (2003). Voicing of stops in Kabiye. MIT (Massachusetts Institute of Technology) working papers in linguistics 45.131–145.
- ↑ Delord, J. (2000). La langue kabiyè et ses divers aspects : correspondance avec le Comité de Langue Nationale Kabiyè. Lomé: Editions Haho.
- ↑ Collins, Chris & Komlan E. Essizewa (2007). The syntax of verb focus in Kabiye. In ed. Doris Payne & Jaime Peña, Selected Proceedings of the 37th Annual Conference on African Linguistics, 191-203. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project.
- ↑ Roberts, David (2008). L'orthographe du ton en kabiyè au banc d'essai. Thèse de doctorat (INALCO, Paris). Villeneuve d'Ascq: Atelier national de reproduction des thèses.
- ↑ Delord, Jacques (1968). Sur le kabrè du Togo - jeux de tons. Bulletin de l'IFAN 30b:7.256-269.
- ↑ Kassan, Balaïbaou Badameli (1996). Système verbal et énonciation en kabiyè. Paris: Université de la Sorbonne Nouvelle, Paris III. Thèse de doctorat.