De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu [m] en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula. És un dels sons més freqüents en totes les llengües.
- És una consonant nasal, ja que l'aire s'escapa tant per la boca com pel nas.
- És bilabial, ja que són els llavis els que amb el seu contacte modifiquen la columna d'aire per produir aquest so de la parla.
- És un so sonor, ja que hi ha vibració de les cordes vocals en produir-lo.
El català té aquest fonema, correspon al so de mare. És un dels primers sons que aprenen els nadons.
També pot estar representat per la lletra ena en casos de geminació (enmig [əmˈmít͡ʃ]) o de labialització (canvi [ˈkambi])
|
|---|
|
|
|---|
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes- sonores
|
|
Consonants i vocals amb els sons |
|---|
|
|
|
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. |
