Vés al contingut

Vocal semitancada posterior arrodonida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula IPAVocal semitancada posterior arrodonida
o
Número AFI307
Codificació
Entitat (decimal)o
Unicode (hex)U+006F
X-SAMPAo
Kirshenbaumo
Braille⠕ (braille pattern dots-135)
So
noicon

La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu [o] en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades. En notació romànica es representava [] per distingir-la de la o oberta [ǫ].

És conegut amb el nom d'o tancada en les llengües on apareix. Acústicament té el primer formant sobre els 400 Hz i el segon als 1.000 Hz aproximadament.

Característiques

[modifica]
  • És una vocal, per tant no hi ha interrupció del pas de l'aire.
  • S'articula posant la llengua cap endarrere de la boca.
  • És semitancada perquè té el tercer grau d'obertura.
  • És arrodonida per la forma que adopten els llavis en pronunciar-la.
  • És un so sonor, ja que hi ha vibració de les cordes vocals.

En català

[modifica]

És un fonema que pot variar segons el dialecte però que representaria el so de balcó, bossa, forn, sabó i sord. Es representa gràficament amb una O, amb accent o sense segons les normes d'ortografia. En l'estàndard apareix només en posició tònica, tot i que molts parlars occidentals i el mallorquí el mantenen també en posició àtona.

En català septentrional, igual que en altres llengües on no es distingeix la o oberta de la tancada, com el castellà, té una articulació mitjana [].

Referències

[modifica]
  • Carbonell, Joan F. & Llisterri, Joaquim (1992), "Catalan", Journal of the International Phonetic Association 22 (1–2): 53–56, DOI 10.1017/S0025100300004618

Enllaços externs

[modifica]