Vocal semitancada posterior arrodonida
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «tot el contingut» o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
o | |
---|---|
Número AFI | 307 |
Codificació | |
Entitat (decimal) | o |
Unicode (hex) | U+006F |
X-SAMPA | o |
Kirshenbaum | o |
Braille | |
So | |
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu [o] en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades. En notació romànica es representava [ọ] per distingir-la de la o oberta [ǫ].
És conegut amb el nom d'o tancada en les llengües on apareix. Acústicament té el primer formant sobre els 400 Hz i el segon als 1.000 Hz aproximadament.
Característiques
[modifica]- És una vocal, per tant no hi ha interrupció del pas de l'aire.
- S'articula posant la llengua cap endarrere de la boca.
- És semitancada perquè té el tercer grau d'obertura.
- És arrodonida per la forma que adopten els llavis en pronunciar-la.
- És un so sonor, ja que hi ha vibració de les cordes vocals.
En català
[modifica]És un fonema que pot variar segons el dialecte però que representaria el so de balcó, bossa, forn, sabó i sord. Es representa gràficament amb una O, amb accent o sense segons les normes d'ortografia. En l'estàndard apareix només en posició tònica, tot i que molts parlars occidentals i el mallorquí el mantenen també en posició àtona.
En català septentrional, igual que en altres llengües on no es distingeix la o oberta de la tancada, com el castellà, té una articulació mitjana [o̞].
Referències
[modifica] Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Carbonell, Joan F. & Llisterri, Joaquim (1992), "Catalan", Journal of the International Phonetic Association 22 (1–2): 53–56, DOI 10.1017/S0025100300004618