Kamphaugita-(Y)

Kamphaugita-(Y)
Fórmula química	Ca(Y,REE)(CO₃)₂(OH)·H₂O
Localitat tipus	Hørtekollen, Sylling, Lier, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.DC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DC.10
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,434Å; c = 21,793Å;
Grup puntual	4 2 2 - trapezohedral
Color	blanc a incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,663 nε = 1,627
Birefringència	δ = 0,036
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 15°
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987-043
Símbol	Khg-Y
Referències

La kamphaugita-(Y) és un mineral de la classe dels carbonats. Porta el nom del noruec Erling Kamphaug (1931-2000) un col·leccionista de minerals que va subministrar els primers exemplars de Hørtekollen, Noruega, per al seu estudi.

Característiques

La kamphaugita-(Y) és un carbonat de fórmula química Ca(Y,REE)(CO₃)₂(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kamphaugita-(Y) pertany a «05.DC - Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans» juntament amb els següents minerals: ancylita-(Ce), calcioancylita-(Ce), calcioancylita-(Nd), gysinita-(Nd), ancylita-(La), kozoïta-(Nd), kozoïta-(La), sheldrickita, thomasclarkita-(Y), peterbaylissita, clearcreekita i niveolanita.

Formació i jaciments

Va ser descrita per primera vegada al massís Verkhnee Espe, al Kazakhstan, sent anomenat tengerita per Stepanov l'any 1961. Més endavant, l'any 1994, va ser reanomenat a calciotengerita per Mineev. Altres carbonats similars de calci i itri amb el mateix patró de difracció de raigs X van ser descrits també a Transvaal, Sud-àfrica i a la pegmatita Evans-Lou, al Quebec, Canadà. No obstant això, Hørtekollen va ser el primer lloc on es va trobar ben cristal·litzada, fent possible fer una bona descripció d'aquesta.