Caolinita
 Caolinita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Al₂Si₂O₅(OH)₄ |
| Epònim | Gaoling (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.10a |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Color | blanc de neu, groguenc, gris verdós |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa (Mohs) | 1 |
| Lluïssor | mat, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,6 |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Símbol | Kln |
La caolinita és un mineral de la classe dels silicats. Es tracta d'una argila blanca molt pura que s'utilitza per a la fabricació de porcellanes i d'aprestos per emmidonar. El caolí és un sòl natural en què abunda la caolinita, que li aporta sovint un color blanc.[1]
El seu nom ve del xinès: 高陵, pinyin: gāolíng; significa 'turó alt', que indicava a la província de Kiangsi a prop de Jauchu Fa, el lloc on els xinesos van trobar per primera vegada aquest tipus d'argila al natural.
Característiques
[modifica]És un silicat d'alumini hidratat format per la descomposició del feldespat i altres silicats d'alumini per l'acció de l'aigua i del diòxid de carboni. La seva fórmula és Al₂Si₂O₅(OH)₄.[2]
Està format per petites capes hexagonals planes. En la seva estructura cristal·lina es distingeixen dues làmines: una formada per tetraedres, en els vèrtexs de les quals se situarien els àtoms d'oxigen i el centre estaria ocupat per l'àtom de silici, i una altra formada per octàedres, en els vèrtexs se situarien els àtoms del grup hidròxid i l'oxigen, i en el centre l'àtom d'alumini.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caolinita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.[3]
Llocs on es troba
[modifica]Els jaciments són força abundants.[2] Actualment es troba en Tamame (Zamora), Arguisuelas (Conca), Carboneras de Guadazaón (Conca), Merías (Astúries), Poveda de la Serra (Guadalajara), Alcoroches (Guadalajara), Vimianzo (La Corunya), La Zarza (Badajoz), Andilla (València), Embid de Ariza (Saragossa) i Riodeva (Terol). Fora d'Espanya, és present a Cornualla (Regne Unit), a Malàisia, a la localitat de Mutquín (Argentina) i en el municipi de La Unión (Colòmbia).
Ús
[modifica]El caolí és utilitzat en la preparació de pintures de cautxú o emulsionades, ja que per la seva blancor és d'alt grau de rendiment. Alhora s'utilitza com a espessidor.
- Paper: Com càrrega i recobriment del paper. En l'acabat de paper d'art i tapís i en paper corrugat. Redueix la porositat i dona suavitat i brillantor a la superfície.
- Refractaris: En l'elaboració de perfils, blocs i maons refractaris, així com en maons d'alta alúmina. En l'elaboració de ciment refractari i resistent als àcids. En caixes d'argila refractària per coure terrisseria fina.
- Ceràmica: En la fabricació de sanitaris, menjadors, porcellana elèctrica i teules d'alt grau, vaixelles, objectes de bany, refractaris i caixes d'argila refractària per coure terrisseria fina.
- Vidre: En la formulació de plaques de vidre.
- Pintures: En l'elaboració de pigments d'extensió per a pintures i en la fabricació de tintes. S'usa com dilatador per la seva inèrcia química, suau fluïdesa, facilitat de dispersió i per no ser abrasiu. En pintures d'aigua amb lliga d'oli, a base de silicat i al tremp, en pintures per a motlles de fosa, en pigments per al color ultramarí. Dona suavitat i brillantor a la superfície, millora la durabilitat de la mateixa i redueix la quantitat de pigment necessari.
- Plàstics: És usat com a farcit en hules i plàstics i auxiliar en processos de filtració. En revestiments plàstics per productes i teules plàstiques. Es barreja bé amb oleoresinas en plàstics i millora la rigidesa i la duresa d'aquest.
- Agroquímics: Forma part dels components d'insecticides i pesticides bé com a material d'acompanyament a insecticides presentats en pols o bé sol, faig servir aquest avui en alça per al control de determinades plagues agrícoles, com ara la mosca de l'olivo1 sobretot en agricultura ecològica. També s'està veient el seu ús en la protecció de les cremades solars o cops de sol en els fruits per la seva capacitat per absorbir les ones curtes de la radiació solar.
- Farmacèutica: En l'elaboració de medicaments per ser químicament inert i lliure de bacteris.
- Medicina: S'utilitza com adsorbent en certs casos de diarrea juntament amb la pectina.
- Cosmètics: És un dels principals components dels cosmètics. Absorbeix humitat, millora les bases blanques per colors, s'adhereix a la pell i té textura suau.
- Construcció: Usat com terraplè i com a material cru en la formulació de crisolita i plaques de vidre. Usat per produir argiles pesants. En pistes per aterratge d'avions i en barreges termoplàstiques per ensostrar. Com farciment en linòleum i en ciments resistents als àcids i refractaris. En coixins de feltre per páneles o taulers de metall. En revestiments plàstics per productes, maons per a pisos i per segellar barreges. En mescles termoplàstiques per ensostrar. En el concret millora la durabilitat, remou l'hidròxid de calci químicament actiu, millora la porositat i l'adhesió entre el ciment, la sorra i la grava.
- Material elèctric: És usat en la fabricació de cable elèctric, en recobriments i aïllants elèctrics. Dona resistència tèrmica.
- Cautxú: Per reforçar el cautxú i fer-lo més rígid.
- Hule: En la indústria de l'hule és usat com a càrrega i per la seva resistència a la humitat i atac químic. Barreja bé amb l'hule, li incrementa la duresa i durabilitat.
- Metalls: En rodes abrasives, per soldar cobertes en varetes i en material d'adherència en fosa
- Química: En l'elaboració de productes com sulfat d'alumini, alúmina i alum, en catalitzadors i absorbents, en l'acabat de tèxtils, en sabó, recobriments, adoberia i productes d'asbest, en rodes abrasives, com a material d'adherència en fosa i per soldar cobertes en varetes.
Industrials i alimentaris
[modifica]El caolí s'utilitza per a la fabricació de porcellanes i d'aprestos per emmidonar. També és utilitzada en certs medicaments que la matèria no és molt pura, s'utilitza en la fabricació de paper. Conserva el seu color blanc durant la cocció. En les indústries s'usa com a farciment per a la creació o transformació. Molt usat en la indústria de la fabricació de pintura viníliques (base aigua) i en la fabricació de peces de plàstic per mitjà d'injecció. En la indústria alimentària és usat com antiaglomerant i antihumectant (per la seva qualitat d'absorció).
Altres usos
[modifica]- S'utilitza caolí com talc per a realització de pleurodesi química (segellat de les pleures) en cirurgia de tòrax.
- Com absorbent gastrointestinal.
- Actualment el caolí també és usat en tractaments de bellesa, s'aplica després de tractaments d'exfoliació i com blanquejant de la pell.
- Emprat freqüentment en talcs per a peus i màscares facials, pels seus efectes desinflamatorios, astringents i correctors d'excés de sèu.
Prevenció de Riscos
[modifica]L'exposició a la pols de caolí pot ser causa d'una malaltia pneumoconiótica, la caolinosis. Aquesta es produeix en dipositar i acumular partícules en els pulmons. Originen pneumopaties i alteracions fibròtiques degeneratives del teixit pulmonar. La prevenció s'ha de fer amb màscares adequades a la mida d'aquestes partícules.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 88. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Kaolinite». Mindat. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - Phyllosilicates with kaolinite layers composed of tetrahedral and octahedral nets». Mindat. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Guía de Ayuda para la Valoración de las Enfermedades Profesionales». INSS. [Consulta: 15 juliol 2024].