Karl Heun
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 abril 1859  Wiesbaden (Alemanya) | ||
| Mort | 10 gener 1929 (69 anys) Karlsruhe (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Göttingen | ||
| Tesi acadèmica | Kugelfunktionen und Laméschen Funktionen als Determinanten (1881 ) | ||
| Director de tesi | Ernst Christian Julius Schering | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Karlsruhe | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Institut Tecnològic de Karlsruhe (1902–1922) Universitat de Múnic (1886–1889) | ||
| Alumnes | Georg Hamel, Fritz Noether i Max Winkelmann | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Henriette Jatho | ||
Karl Heun (Wiesbaden, 3 d'abril de 1859 - Karlsruhe, 10 de gener de 1929) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra
[modifica]Heun va fer els estudis secundaris a la Realschule de Wiesbaden. Entre 1878 i 1881 va estudiar matemàtiques i física a les universitats de Göttingen i Halle. L'any següent va emigrar a Anglaterra on va estar més de dos anys com mestre en una escola de Uppingham.[1] El 1886 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Múnic, on va donar classes durant tres anys, però en no obtenir una remuneració adequada, ho va deixar per un lloc de professor de secundària a Berlín.[2] A Berlín, a més de les seves classes, es va familiaritzar amb els enginyers i va començar a estudiar l'aplicació dels principis matemàtics i mecànics als problemes tecnològics. Un llarg article seu, publicat el 1900, sobre el tema, li va proporcionar la càtedra de mecànica teòrica al Institut Tecnològic de Karlsruhe an va treballar de 1902 fins a 1922.[3] El 1921 va patir un ictus sever que el va deixar mig paralitzat i l'any següent va prendre la jubilació.
La seva obra espot dividir en tres períodes:[4]
- 1881-1889 Múnic: va dedicar-se al estudi de les equacions diferencials lineals en el domini complex. Al final d'aquest període va establir la avui coneguda com a equació de Heun: la forma canònica d'una equació diferencial fuchsiana amb quatre singularitats.[5]
- 1890-1902 Berlín: va desenvolupar un mètode per integrar numéricament les equacions diferencials, avui conegut com a mètodes de Runge-Kutta-Heun, tot i que el seu nom s'omet sovint. També va estudiar els problemes cinètics a l'enginyeria.
- 1902-1922 Karlsruhe: va publicar un important llibre de mecànica (tot i que no finalitzat totalment) en el que estudiava el fonaments de la mecànica en l'aplicació als problemes d'enginyeria que es presentaven al món de la industria.[6]
Referències
[modifica]- ↑ von Renteln, 1995, p. XVII.
- ↑ Bremer, 2014, p. 75.
- ↑ von Renteln, 1995, p. XVIII.
- ↑ von Renteln, 1995, p. XIX.
- ↑ Takemura, 2008, p. 1193.
- ↑ Bremer, 2014, p. 76.
Bibliografia
[modifica]- Bremer, Hartmut. «Heun and Hamel - Representatives of Mechanics around 1900». A: Erwin Stein (ed.). The History of Theoretical, Material and Computational Mechanics (en anglès). Springer, 2014, p. 73-80. ISBN 978-3-642-39904-6.
- Takemura, Kouichi «On the Heun equation» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society, Vol. 366, Num. 1867, 2008, pàg. 1179-1201. DOI: 10.1098/rsta.2007.2065. ISSN: 1471-2962.
- von Renteln, M. «Karl Heun - his life and scientific work». A: A. Ronveaux (ed.). Heun's Differential Equations (en anglès). Oxford University Press, 1995, p. XVII-XX. ISBN 0-19-859695-2.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Heun» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)