Caixer (judaisme)
(S'ha redirigit des de: Kashrut)
Caixer[1] (en hebreu כָּשֵׁר), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut (כַּשְׁרוּת). Els jueus que segueixen les normes caixer no han de consumir productes que no siguin acceptats per aquesta normativa.
Menjar caixer
[modifica]Moltes de les normes caixer són derivades dels llibres del Levític i del Deuteronomi de la Torà, amb detalls de la llei oral (la Mixnà i el Talmud) i codificada posteriorment pels escrits dels rabins. Com que la Torà no ho explicita, s'han proposat diversos motius per aquestes normes, des de les filosòfiques i rituals a les pràctiques i higièniques.
Principis
[modifica]
Les normes principals són:
- Només es permet menjar carn de determinades espècies:
- Mamífers remugants i amb la peülla partida poden ser caixer, s'exclouen alguns que no tenen les dues característiques com el camell, el damà, el conill i la llebre, aquests per no tenir unglots dividits, i el porc, ja que no és un remugant (Levític|11:3-8).[2]
- Els ocells han de complir determinats criteris; els ocells depredadors no són caixer. Ha d'existir una tradició de consum.[3] El gall d'indi (originari d'Amèrica) s'accepta perquè s'assimila amb la tradicional "Gallina de l'Índia". En general es consideren caixer els ocells que neixen amb plomes i caminen tot seguit.
- Els peixos caixer han de tenir aletes, escates i ganyes (Levític11:9-12). El marisc per tant no és caixer i no es pot menjar.[4]
- Els insectes no són caixer excepte algunes espècies de saltamartins, però això no està reconegut en moltes comunitats.[5]
- Un animal no domesticat per a ser caixer ha de complir un ritual per capturar-lo i sacrificar-lo.
- Els làctis no poden servir-se, al mateix plat, amb carn ni ser cuinats i servits amb les mateixes eines o coberts.[6]
- Els mamífers i l'aviram han de ser sacrificats de manera específica.[7]
- La sang ha de ser extreta tanta com sigui possible (Levític 17:10) amb un procés especial.[8]
- Els utensilis que s'han fet servir per menjars no-caixer passen a ser també no-caixer.
- El menjar preparat ha de respectar les normes del dissabte.[9]
- La Pasqua jueva té normes dietètiques especials (per exemple no es pot menjar pa fet amb llevat) (Èxode 12:15).[10] Els jueus que compleixen el caixer acostumen a tenir coberts i eines diferents per a la Pasqua.
- Alguns menjars s'han de preparar en part o totalment per part de jueus:
- Vi caixer[11]
- Alguns aliments cuits[12]
- Formatge i de vegades també la mantega[13]
- Alguns productes làctics[13][14]
- Segons alguns jueus i sota certes circumstàncies el pa[15]
- La Bíblia regula l'ús de producció agrícola feta a Israel.
- Durant els tres primers anys de creixement d'un arbre, no és permès menjar els seus fruits.[16]
Les següents normes no són observades universalment:
- La regla de no menjar cereals de nova collita abans del dia 16 del mes de nissan
- Alguns grups durant la Pasqua tampoc consumeixen all ni gebrochts (una galeta de blat).
Taref
[modifica]Els aliments no acceptats per la norma Caixer s'anomenen Taref (טָרֵף). En sentit tècnic taref es refereix a un animal que ha estat mort per un altre animal, ha estat mort amb un ganivet esmussat (amb la qual cosa hauria mort amb dolor) o que tingui un defecte que l'impossibilita per anar a l'escorxador.
Notes
[modifica]- ↑ «Caixer (judaisme)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 79
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 82:1-5
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 83 i 84
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 85
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 87 et seq
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 1-65
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 66-78
- ↑ Xulhan Arukh, Órah Hayyim, 318:1
- ↑ Xulhan Arukh, Órah Hayyim, 431-452
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 114
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 113
- ↑ 13,0 13,1 Xulhan Arukh, Yoré Deà 115
- ↑ Molts confien en les sentències indulgents de rabí Moshe Feinstein a Teixuvot Igrot Moixé. Yoré Deà 01:47 i altres autoritats rabíniques del segle XX que estableixen que la supervisió governamental estricta evita la barreja de llet no caixer, i fa innecessària la supervisió. Vegeu també Rabbi Chaim Jachter. «Chalav Yisrael - Part I: Rav Soloveitchik's View». Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 2 desembre 2007].
- ↑ Xulhan Arukh, Yoré Deà 112, Órah Hayyim 603
- ↑ Durant els tres primers anys de creixement d'un arbre o dels tres primers anys després d'un arbre es ressembra, el fruit nascut en aquests anys es coneix com a orla i no es permet que sigui menjat www.star-k.org (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Mary Douglas, Purity and Danger: An analysis of the concepts of pollution and taboo, Routledge & Kegan Paul, London, 1966
- Samuel Dresner, Seymour Siegel and David Pollock The Jewish Dietary Laws, United Synagogue, New York, 1982
- Binyomen Forst, The Laws of Kashrus, Moznaim, 1999
- Isidore Grunfeld, The Jewish Dietary Laws, London: Soncino, 1972
- Isaac Klein, A Guide to Jewish Religious Practice, JTSA, 1992
- James M. Lebeau, The Jewish Dietary Laws: Sanctify Life, United Synagogue of Conservative Judaism, New York, 1983
- Yacov Lipschutz, Kashruth: A Comprehensive Background and Reference Guide to the Principles of Kahruth. New York: Mesorah Publications Ltd, 1989
- Munk, Shechita: Religious, Historical and Scientific Perspectives, Feldheim Publishers, New York, 1976
- Aharon Pfeuffer Kitzur Halachot Basar B'Chalav
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Aish.com, Abc of kosher Arxivat 2015-07-25 a Wayback Machine.
- A useful guide to the issues of kashrut
- Les Lleis dietètiques de la Torà i Maimònides
- Orthodox Union Kosher
- Worlwide Kosher Certification Arxivat 2012-05-19 a Wayback Machine.
