Abu-l-Fat·h Alà-ad-Dunya wa-d-Din as-Sultan al-Muàddhim Kayqubad ibn Faramarz ibn Kaykawus (en àrab i persaأبو الفتح علاء الدنيا و الدين السلطان المعظم كيقباذ بن فرامرز بن كيكاؤس, Abū al-Fatḥ ʿAlāʾ ad-Dunyā wa ad-Dīn as-Sulṭān al-Muʿaẓẓim Kayqubaḏ ibn Farāmarz ibn Kaykāʾus; en turc: Alaeddin Keykubad), generalment anomenat Alà-ad-Din Kayqubad III o simplement Kayqubad III, fou un sultà de Rum, net de Kaykaus II.
Vers 1282 Ala al-Din Kaykubad III va venir de Crimea on el seu pare havia estat exiliat, i es va presentar a Anatòlia; els mongols li van concedir el govern de la regió de Karaman on hauria estat reconegut pels begs karamanoğlu.[2] Finalment fou expulsat no pels karamànides, sinó pels mongols i es va refugiar al Regne Armeni de Cilícia[3]
Diverses obres[4] assenyalen el seu govern en almenys dos períodes més: 1293-1294 i 1301-1303. No hi ha dades sobre el primer d'aquests governs que seria un període de revolta. El període 1305-1307 que se li atribueix a les mateixes fonts, no el tindrem aquí en consideració. El període 1301-1303 altres fonts el converteixen en 1297-1303 i en 1298-1303.[5] Així doncs vers el 1297 o 1298 es va presentar a Anatòlia aprofitant el viatge de Masud II a la cort il-kànida a l'Azerbaidjan per demanar ajut contra les tribus turcmanes instal·lades a Anatòlia; Ghazan va destituir a Masud II segons es diu per les queixes d'un cap turcman, el pare del qual havia estat executat per orde del sultà, i va reconèixer a Ala al-Din Kaykubad III que va governar de manera més o menys nominal del 1298 al 1303; en aquest darrer any, implicat en un complot contra el Khan, el mateix Ghazan el va fer condemnar a mort a Isfahan i va restaurar a Masud II. La sentència no es va executar per ser la seva esposa membre de la noblesa mongola, però a l'estiu fou apunyalat per orde del mateix Ghazan. Va deixar dos fills:
Ghiyath ad-Dîn Masud III que hauria succeït al seu oncle Masud II quan va morir el 1307 sense fills.
↑així ho indica Cawley, però el mateix s'assenyala del seu germà Masud II
↑l'enciclopèdia de l'Islam només diu que es va refugiar a Cilícia; potser en realitat fou derrotat pels mongols es va refugiar amb els karamànides; això s'hauria produït entre 1282 i 1284
↑Janine et Dominique Sourdel, "Dictionnaire historique de l'islam", Katharine Branning, "History of the Anatolian Seljuks" i Chronology of Anatolia, Turkey, The Rum Seljuqs
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beilicat de Candar
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan