Kenjiro Shoda
Kenjiro Shoda (japonès: 正田 建次郎, Shōda Kenjirō) (Tatebayashi, 25 de febrer de 1902 – Ashikaga, 20 de març de 1977) va ser un matemàtic japonès.
Vida i Obra
[modifica]
Kenjiro Shoda va néixer en una rica família d'industrials de la prefectura de Gunma. El seu germà gran, Hidesaburo, va ser el pare de Michiko Shoda, esposa de l'emperador (1989-2019) del Japó Akihito.
Shoda va ser escolaritzat a Tòquio, excepte el temps que va estar estudiant a l'Institut de Nagoya. A partir de 1922 va estudiar matemàtiques a la universitat Imperial de Tòquio, en la qual es va graduar el 1925. A continuació va anar a fer estudis doctorals a Alemanya, primer a la universitat de Berlín amb Issai Schur i després a la de Göttingen amb Emmy Noether.[1] El 1929 va retornar al Japó i va obtenir el doctorat a la universitat de Tòquio, dirigit pel seu mestre, el matemàtic Teiji Takagi. També es va dedicar a escriure el seu primer llibre, 抽象代数学 (Àlgebra Abstracta), que es va publicar el 1932 i va tenir un paper fonamental en la difusió d'aquesta disciplina al seu país.[2]
El 1933 va ser nomenat professor de la universitat d'Osaka en la qual va romandre fins a la seva retirada el 1965 i de la qual va ser president des de 1954 fins a 1960. Durant la Segona Guerra Mundial va estar fent alguns estudis sobre l'economia de guerra.[3] Acabada la guerra, el 1946 va ser escollit president de la Societat Matemàtica del Japó, càrrec des del que va col·laborar a la reconstrucció de la comunitat matemàtica japonesa, ten teòrica com organitzativament.[4] Després de retirar-se va continuar sent molt actiu en temes de pedagogia, didàctica i ensenyament: va ser membre de la Comissió Universitària i director de la universitat Musadhi de Tòquio.[5]
A part de les seves tasques organitzatives i administratives, Shoda va fer notables treballs en els camps de l'àlgebra i la teoria de nombres. Va publicar set llibres en japonés i més de quaranta articles en alemany en revistes científiques europees i japoneses.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Rowe, 2021, p. 125.
- ↑ Nagao, 1978, p. i.
- ↑ 木村, 2002, p. 260.
- ↑ Wirsing, 2016, p. 184.
- ↑ Nagao, 1978, p. iii.
- ↑ Nagao, 1978, p. iv-v.
Bibliografia
[modifica]- 木村, 洋 «第二次世界大戦期に於ける日本人数学者の戦時研究 (数学史の研究)» (en japonès). 数理解析研究所講究録, Num. 1257, 2002, pàg. 260-274. ISSN: 1880-2818.
- Nagao, HIrosi «Kenjiro Shoda 1902-1977» (en anglès). Osaka Journal of Mathematics, Vol. 15, Num. 1, 1978, pàg. i-v. ISSN: 0030-6126.
- Rowe, David E. Emmy Noether – Mathematician Extraordinaire (en anglès). Springer, 2021. ISBN 978-3-030-63809-2.
- Wirsing, Sven Bodo. Maximal nilpotent subalgebras (en anglès). Anchor Academic Publishing, 2016. ISBN 978-3-96067-103-9.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Kenjiro Shoda» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «正田建次郎». 歴史が眠る多磨霊園. [Consulta: 30 maig 2021]. (japonès)
- «正田 建次郎». 学校法人根津育英会武蔵学園. Arxivat de l'original el 2 de juny 2021. [Consulta: 30 maig 2021]. (japonès)
- Matemàtics japonesos
- Matemàtics del segle XX
- Alumnes de la Universitat de Tòquio
- Professors de la Universitat d'Osaka
- Persones de la Prefectura de Gunma
- Morts al Japó
- Alumnes de la Universitat de Göttingen
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Naixements del 1902
- Receptors amb l'orde del Sol Naixent de 1a classe
- Receptors amb l'orde del Tresor Sagrat de 1a classe