Kerkouane (àrab: كركوان, Karkwān) és una ciutat i un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Nabeul, al nord-est de la península de Cap Bon tocant a la costa, poc més d'11 km al nord de Kelibia. Té una població d'entre dos mil i tres mil habitants i la seva economia és agrícola, ja que no té port per la pesca. El turisme, a causa de les ruïnes del jaciment arqueològic, s'està desenvolupant.
Les ruïnes foren descobertes el 1952 per Charles Saumagne i Pierre Cintas i són les ruïnes púniques millor conservades de Tunísia. Es va començar a excavar el 1953 i la major part es va treure a la llum entre 1958 i 1959; altres excavacions es van fer el 1965-1966, i el 1976. Fou fundada vers el segle vi aC i fou destruïda pels romans el 146 aC (o potser ja havia estat abandonada abans) i no es va tornar a poblar. Era un dels llocs on es feia la porpra extreta d'un mol·lusc (murex), que s'enganxava a unes muscleres a la costa i després es deixava podrir. L'edifici més gran és un temple o santuari (se'n conserven algunes columnes), i no té grans edificis públics, però els edificis privats, dels quals queden moltes restes, disposaven de mosaics i de certes comoditats (un bany privat s'ha trobat intacte i totes les cases en tenien). S'ha trobat també una necròpoli púnica en quatre grups, ceràmiques, monedes, un sarcòfag de fusta amb una dea, i estris d'ús diari, a més del lloc de treball de la porpra que encara té restes de pintura. Els carrers, el clavegueram, cisternes, canalitzacions i similars completen el conjunt. Les troballes principals són al petit museu local.
