Khalandritsa
| ||||
| Tipus | vila  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Grècia Occidental | |||
| Unitat perifèrica | Prefectura d'Acaia | |||
| Municipi | Erymanthos Municipality (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 822 (2021) (31,02 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 26,501 km² | |||
| Altitud | 345 m | |||
| Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 250 08 | |||
| Prefix telefònic | 2694 | |||
| Lloc web | web.archive.org… | |||
Khalandritsa (en grec: Χαλανδρίτσα) és una ciutat i comunitat de l'Acaia, Grècia. Des de la reforma de govern local de 2011 és part de la municipalitat d'Erimant, de el qual és seu de l'administració. Khalandritsa està situada als turons a nord del riu Peiros, a 17 quilòmetres a sud de Patres. La comunitat es compon dels assentaments de Khalandritsa, Mastoraiika-Stamaiika i Kydonies. Des de 1835 fins a 1912, i novament des de 1998 fins 2011 va ser un districte municipal i la seu de la municipalitat de Farres. Chalandritsa es troba a la vora d'una falla sísmica, que va causar un petit terratrèmol al febrer de 2008.[1][1]
Etimologia
[modifica]Segons François Pouqueville el nom Chalandritsa deriva de «Χαλασμένη Τριταία» (Tritea danyada), que significa clima dolent. Triantafyllou suggereix que es tracta o bé de la propera ciutat de Khalampreza, que va ser abandonada al segle xix, o de la paraula bizantina Chalandra. Altres noms per a la ciutat són: Kalampreza, Chalantritsa i Chalaoyritza. L'historiador Stefanos Thomopoulos va escriure que va ser nomenada així perquè durant l'Imperi Romà d'Orient el famós bandit Andritsos va ser assassinat allà («Χάλασμα του Ανδρίτσου» = «fracció d'Andritsos»).
Història
[modifica]
Khalandritsa va estar poblada des del paleolític. A prop de la localitat de Stavros, durant les excavacions per al centre de salut, s'han trobat les restes d'un assentament prehistòric. Les cases van ser trobades al voltant de la vora del turó i s'assumeix que hi va haver un edifici públic o temple en el centre. També s'ha trobat a prop, un cementiri micènic. El nom d'aquest assentament és desconegut. S'han trobat eines de ceràmica i de pedra que daten de segle xi aC.
Durant el domini dels francs (segles xiii-xiv) Khalandritsa va ser inicialment part de la Baronia de Patres, de la qual es va separar per formar la Baronia de Calandritsa. La baronia va ser governada per la família francesa Dramelay (o Trémolay) i després per la família genovesa dels Zaccaria. El nom francès, que es conserva a la Crònica de Morea, va ser Calandrice . Khalandritsa va seguir el destí de la resta d'Acaia, ja que va ser conquistada pel despotat de Morea el 1429, i després per l'Imperi Otomà el 1460.
Durant la guerra d'independència de Grècia, el 26 de febrer de 1822, la ciutat va ser saquejada i cremada per 2.000 turcs. El juliol del 1943, durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit italià ocupant va obrir foc contra Khalandritsa en represàlia per un atac partisà. Durant la Guerra civil grega, el 1948, Khalandritsa va ser escenari d'intensos combats entre les forces del govern establert pels aliats i les forces progressistes.
Atraccions
[modifica]- L'Art Popular i el Museu d'Història local.
- L'assentament micènic i el cementiri micènic a Àgios Vassílios.
- La torre dels francs.
- Les esglésies romanes d'Orient de Sant Atanasi i la Dormició de la Mare de Déu.
- Els molins d'aigua i deus.
Esport
[modifica]El club de futbol local és el Doxa Chalandritsa.
Bibliografia
[modifica]- Σπυρίδων Ν. Γκουρβέλος, Η Χαλανδρίτσα από την αρχαιότητα μέχρι σήμερα , Έκδοση της Δημοτικής Βιβλιοθήκης Χαλανδρίτσας, Πάτρα 1998 ISBN 9608636108.
- Χρήστος Θ. Κανελλάκης, Το Μοίραλι από το 1461 έως σήμερα , Εκδόσεις Περί Τεχνών, Πάτρα 2010 ISBN 978-960-6684-64-7.
- Βασίλης Κ. Λάζαρης (επιμ.), Στέφανος Θωμόπουλος "Ιστορία της Πόλεως Πατρών από αρχαιοτάτων χρόνων μέχρι του 1821". Έκδοση. τέταρτη στη δημοτική γλώσσα και με βάση τα χειρόγραφα του συγγραφέα , τόμοι Α'-Β ', Αχαϊκές Εκδόσεις, Πάτρα 1998-1999, ISBN 960-7960-10-6 (set).
- Βασίλειος Λάζαρης, Ο εμφύλιος πόλεμος στην Αχαΐα , Εκδόσεις Σύγχρονη Εποχή, Αθήνα 2006 ISBN 960-451-017-7.
- Θεόδωρος Η. Λουλούδης, Αχαΐα. Οικισμοί, οικιστές, αυτοδιοίκηση , Νομαρχιακή Επιχείρηση Πολιτιστικής Ανάπτυξης Ν.Α. Αχαΐας, Πάτρα 2010.
- Μιχαήλ Β. Σακελλαρίου, Η Πελοπόννησος κατά την δεύτερην Τουρκοκρατίαν (1715-1821), Αθήνα 1939 (επανέκδοση 2000).
- Βασίλης Τακτικός-Αθανάσιος Κουμαρτζής, Αρχαίες πόλεις πέριξ της Ολυμπίας , Εκδόσεις Ανάδραση, Αθήνα 2002.
- Κώστας Ν. Τριανταφύλλου, Ιστορικόν Λεξικόν των Πατρών , Τόμος Β ', Τυπογραφείο Πέτρου Χρ. Κούλη, Πάτρα 1995, Τρίτη Έκδοση.
- Νικόλας Φαράκλας, Η Γεωπολιτική Οργάνωση της Πελοποννησιακής Αχαΐας, Πανεπιστήμιο Κρήτης-Τμήμα Ιστορίας και Αρχαιολογίας-Τομέας Αρχαιολογίας και Ιστορίας της Τέχνης, σειρά: Ρίθυμνα-Θέματα Κλασικής Αρχαιολογίας, αρ.9, Ρέθυμνο 2001.