Khreokratia
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Katerina Kitidi Aris Khatzistefanu |
| Protagonistes | |
| Producció | Kostas Efimeros |
| Guió | Katerina Kitidi Aris Hatzistefanou |
| Música | Giannis Aggelakas |
| Muntatge | Leonidas Vatikiotis |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Grècia |
| Estrena | 6 d'abril de 2011 |
| Durada | 74 minuts |
| Idioma original | Grec |
| Rodatge | Grècia  |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Documental |
| Tema | Recessió global 2008-2012 |
| Lloc de la narració | Grècia |
| Lloc web | debtocracy.gr |
     
| |
Khreokratia (en grec, Χρεοκρατία; literalment, «Deutocràcia») és un documental dels periodistes Katerina Kitidi i Aris Khatzistefanu estrenat el 2011 i centrat en les causes de la crisi del deute grec de 2010 i les possibles solucions que no estava considerant el govern del país.[1]
Argument
[modifica]El documental obre amb les declaracions dels primers ministres grecs, del dictador Georgios Papadópulos i de Dominique Strauss-Kahn, director gerent del Fons Monetari Internacional, i acabant amb algunes de les figures més rellevants de la política grega des de la Metapolítefsi: Andreas Papandreu, Konstantinos Mitsotakis, Kostas Simitis, Kostas Karamanlís i Georgios Andreas Papandreu. El focus es desplaça a l'avantsala de la crisi financera global i els seus orígens en la dècada de 1970. Entrevistats de perfil filosòfic i econòmic assenyalen la no viabilitat de l'euro i la seva contribució a l'empitjorament de les finances de Grècia a causa d'una pèrdua sistemàtica de competitivitat en els mercats per part dels PIGS.
Entre els entrevistats, destaquen David Harvey, geògraf i teòric social; Hugo Arias, president del comitè d'anàlisi del deute de l'Equador; Samir Amin, economista; Gerard Dumenil; Costas Lapavitsas, economista; Alain Badiou, filòsof; Manolis Glezos, membre de la Resistència grega i polític d'esquerres; Avi Lewis, periodista i director de cinema i Sahra Wagenknecht, política alemanya.
Producció
[modifica]El documental es va distribuir en línia des del 6 d'abril de 2011 sota una llicència Creative Commons BY-SA 3.0 i la productora va assegurar que no tenia cap interès en l'explotació comercial del projecte.[2] El documental està disponible en grec i en anglès i està subtitulat en francès, castellà, italià i portuguès.[3] L'equip de producció del documental va reconèixer que els productors eren totes aquelles persones que havien donat diners per finançar el projecte.[4]
Recepció
[modifica]Khreokratia va atreure considerable atenció en la Ιnternet; mig milió de persones van veure el documental en tan sols els primers cinc dies de llançament, segons els autors.[5] Va rebre crítiques variades pels mitjans de comunicació grecs i internacionals, tant pel seu ús de l'economia com per la seva voluntat propagandística. Les veus crítiques van desaprovar la comparació entre Grècia i l'Argentina o l'Equador, i la manca d'oposició de punts de vista.
La pel·lícula va ser adaptada en un llibre, sota el mateix títol i el mateix contingut, si bé, enriquit amb articles i referències bibliogràfiques.
Referències
[modifica]- ↑ Mas, Cristina «“Direm els noms dels armadors que financen Alba Daurada”». Ara, 29-11-2013, p. 19.
- ↑ «Διανομή» (en grec). Arxivat de l'original el 16 d’abril 2011. [Consulta: 11 abril 2011].
- ↑ «Όταν η δημοκρατία υποτάχθηκε στο χρέος» (en grec). [Consulta: 11 abril 2011].
- ↑ «Ενα ντοκιμαντέρ για τη χρεοκρατία» (en grec). Ελευθεροτυπία. [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ «Χρεοκρατία: Ανοιχτή Συζήτηση - Πολιτισμένα Σχόλια» (en grec). Arxivat de l'original el 9 d’abril 2011. [Consulta: 11 abril 2011].
Enllaços externs
[modifica]- Khreokratia - Lloc web oficial (grec)
- Khreokratia - Lloc web oficial (anglès)