Vés al contingut

Konstandinos Paparrigópulos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKonstandinos Paparrigópulos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Κωνσταντίνος Παπαρρηγόπουλος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1815 Modifica el valor a Wikidata
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Atenes (Regne de Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Degà
1872 – 1873
← Euthymios Kastorchis (en) TradueixGeorgios Makkas (en) Tradueix →
Circumscripció electoral: Universitat d'Atenes
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, crític literari, periodista, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Atenes (1851–1891) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGeorgios Gennadios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDimitrios Paparrigopoulos Modifica el valor a Wikidata
GermansPetros Paparrigopoulos Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Konstandinos Paparrigópulos (Grec: Κωνσταντίνος Παπαρρηγόπουλος; Constantinoble, 1815Atenes, 14 d'abril de 1891) fou un historiador grec, que hom considera el fundador de la moderna historiografia grega.

Fill d'un banquer originari del Peloponès, va fugir amb la seva mare a Odessa quan els turcs mataren èl seu pare, que des del principi de la Revolució Grega s'havia posat al costat dels seus compatriotes. El 1828 marxà amb la seva família a Grècia, on va fer els seus estudis, i fou nomenat, en plena joventut, secretari del ministre de Justícia; el 1848 una llei relativa als grecs del país i dels de fora del país, li prengué el destí. Tornà a Atenes, on fou nomenat professor del Gimnàs, i el 1851 se li concedí la càtedra d'història grega de la Universitat, que desenvoluparia fins a la seva mort, sense més interval que un curt, ja que vers el 1882, fou nomenat pel Govern per fer d'intermediari en afers pendents entre el patriarca i el sínode d'Atenes.

La seva gran obra, a banda d'innumerables articles en els diaris i revistes de la capital grega, és la seva Història de la nació grega (1862-1877), a la que consagrà dotze anys de la seva vida i que publicà primer en grec i després en francès, amb el títol de Histoire de la civilisation hellenique (1878).

Bibliografia

[modifica]