Konstandinos Paparrigópulos
Nom original | (el) Κωνσταντίνος Παπαρρηγόπουλος | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 1815 Istanbul | ||||
Mort | 14 abril 1891 (75/76 anys) Atenes (Regne de Grècia) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Història de Grècia | ||||
Ocupació | professor d'universitat, crític literari, periodista, historiador, escriptor | ||||
Ocupador | Universitat d'Atenes (1851–1891) | ||||
Membre de | Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre corresponent) (1881 (Julià)–1891 (Julià)) Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1879–) | ||||
Professors | Georgios Gennadios (en) | ||||
Família | |||||
Fills | Dimitrios Paparrigopoulos (en) | ||||
Germans | Petros Paparrigopoulos (en) | ||||
Konstandinos Paparrigópulos (Grec: Κωνσταντίνος Παπαρρηγόπουλος; Constantinoble, 1815 – Atenes, 14 d'abril de 1891) fou un historiador grec, que hom considera el fundador de la moderna historiografia grega.
Fill d'un banquer originari del Peloponès, va fugir amb la seva mare a Odessa quan els turcs mataren èl seu pare, que des del principi de la Revolució Grega s'havia posat al costat dels seus compatriotes. El 1828 marxà amb la seva família a Grècia, on va fer els seus estudis, i fou nomenat, en plena joventut, secretari del ministre de Justícia; el 1848 una llei relativa als grecs del país i dels de fora del país, li prengué el destí. Tornà a Atenes, on fou nomenat professor del Gimnàs, i el 1851 se li concedí la càtedra d'història grega de la Universitat, que desenvoluparia fins a la seva mort, sense més interval que un curt, ja que vers el 1882, fou nomenat pel Govern per fer d'intermediari en afers pendents entre el patriarca i el sínode d'Atenes.
La seva gran obra, a banda d'innumerables articles en els diaris i revistes de la capital grega, és la seva Història de la nació grega (1862-1877), a la que consagrà dotze anys de la seva vida i que publicà primer en grec i després en francès, amb el títol de Histoire de la civilisation hellenique (1878).
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 41, pàg. 1010 (ISBN 84-239-4541-3)
- Historiadors grecs
- Bizantinistes
- Periodistes grecs
- Crítics literaris europeus
- Professors de la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes
- Morts a Atenes
- Grecs otomans
- Periodistes otomans
- Historiadors otomans
- Assagistes turcs
- Periodistes turcs
- Professors universitaris turcs
- Historiadors constantinopolitans
- Crítics literaris asiàtics
- Escriptors constantinopolitans
- Escriptors otomans
- Escriptors grecs