Kozo Uno
| |||
| Nom original | (ja) 宇野弘蔵  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 12 novembre 1897 Kurashiki (Japó) | ||
| Mort | 22 febrer 1977 (79 anys) Fujisawa (Japó) | ||
| Formació | Universitat de Tòquio | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Economia | ||
| Ocupació | economista, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Tòquio Universitat de Tohoku Universitat Hosei | ||
Koko Uno (Kurashiki, 12 de novembre de 1897 - Fujisawa, 22 de febrer de 1977) va ser un economista japonès considerat un dels teòrics més importants en el camp de la teoria del valor de Karl Marx. La seva obra principal, Principles of Political Economy, es va publicar l'any 1964. Entre els seus estudiosos hi ha Thomohiko Sekine i Makoto Itoh.
Pensament
[modifica]Uno va basar la seva obra en una lectura rigorosament hegeliana d'El capital de Karl Marx. Això el va portar a la conclusió que l'anàlisi marxista s'havia de dur a terme en tres nivells separats:
- La teoria «pura» del capital alliberada de les complicacions de la història: exercicis de lògica dialèctica sobre la dinàmica bàsica de l'economia capitalista.
- Un nivell «mitjà» que traça el desenvolupament general del capitalisme a través de diferents etapes històriques: mercantilisme, liberalisme clàssic, etc.
- L'anàlisi dels detalls «desordenats» de l'economia capitalista al món real, centrant-se en narracions particulars més que en una imatge general.[1]
Uno i els seus seguidors han rebut crítiques de la tradició marxista més àmplia per insistir en aquesta separació. El sociòleg Simon Clarke[2] veu aquest esquema com un «formalisme escolar», i el segon nivell com una addició arbitrària per a proporcionar un vincle entre els altres dos, en lloc d'un de necessari analíticament. Tanmateix, com assenyala Jim Kincaid,[2] El capital és principalment un treball argumentat lògicament més que cronològicament, que analitza les lleis del desenvolupament capitalista i extreu proves principalment de dades històriques. Així, la separació d'Uno representa un reconeixement d'aquesta naturalesa lògica, i registra el problema clau de com la crítica es pot vincular al desenvolupament econòmic real d'una manera que sovint les altres escoles econòmiques no poden fer.
Referències
[modifica]- ↑ Kincaid, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 Clarke 1989 ; Kincaid 2006.
Bibliografia
[modifica]- Clarke, Simon «The Basic Theory of Capitalism: A Critique of Itoh and the Uno School». Capital and Class, 37, 3-1989. Arxivat de l'original el 26 març 2016. DOI: 10.1177/030981688903700108.
- Foster, John Bellamy. «Marxism and the Uno School. The Basic Theory of Capitalism: The Forms and Substance of the Capitalist Economy by Makoto Itoh». Arxivat de l'original el 2007-03-10.
- Kincaid, J. «Finance, Trust and the Power of Capital». Historical Materialism. Brill, 14, 1, 2006, pàg. 31–48. DOI: 10.1163/156920606776690992.
- Kubota, Ken «The Dialectical Presentation of the General Notion of Capital in the Light of Hegel's Philosophy: On the Logical Analysis of Political Economy with Special Consideration of Adorno and the Research Results of Rubin, Backhaus, Reichelt, Uno, and Sekine». Revista Dialectus, 9, 2020, pàg. 39–65. DOI: 10.4444/100.100.
- Pozo, Luis M. «Dialectics and Deconstruction in Political Economy» (en anglès). Conference of Socialist Economists Autumn 2001. Arxivat de l'original el 2007-03-11.
- Saraka, Sean «Review of Albritton's "Dialectics and Deconstruction in Political Economy"» (en anglès). Cultural Logic. Arxivat de l'original el 2005-01-08. ISSN: 1097-3087.
- Sekine, Thomas T. «Uno-Riron: A Japanese Contribution to Marxian Political Economy». Journal of Economic Literature, 13, 1975, pàg. 847–877. DOI: 10.4444/34.100.
- Simoulidis, John. «Levels of Analysis and the Concept of Interest: an Unoist Approach». Arxivat de l'original el 26 setembre 2007.