Kroehnkita
Kroehnkita | |
---|---|
Kroehnkita de la mina Chuquicamata, Chuquicamata, Antofagasta, Xile | |
Fórmula química | Na₂Cu(SO₄)₂·2H₂O |
Epònim | Johannes Berthold Christian Kröhnke (en) |
Localitat tipus | Chuquicamata |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.09 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | incrustacions, fibrós, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 5.78 Å, b = 12.58 Å, c = 5.48 Å; β = 108.3°; Z = 2 |
Grup puntual | monoclínica 2/m - prismàtica |
Color | blau a blau clar |
Macles | comunes, de vegades en forma de cor |
Exfoliació | perfecta en {010}, bona {011}, molt imperfecta {101} |
Fractura | concoidal |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent |
Gravetat específica | 2.92 |
Densitat | 2,9 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.544 nβ = 1.578 nγ = 1.601 |
Birefringència | 0.057 |
Angle 2V | 78° mesurat |
Solubilitat | fàcilment soluble en aigua |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Khk |
Referències | [1][2] |
La kroehnkita o kröhnkita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al supergrup de la kröhnkita. Rep el seu nom de B. Kröhnke, la primera persona que la va analitzar. Va ser descoberta l'any 1876 a la mina Chuquicamata, prop de Calama a la província d'Antofagasta (Xile). Pertany al grup roselita de minerals.[3]
Característiques
[modifica]La kröhnkita és un sulfat de coure i sodi hidratat, membre del grup roselita en el qual s'enquadren tots els sulfats monoclínics. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant petits cristalls. El seu hàbit també pot ser fibrós o massiu, o en forma d'incrustacions en matriu. La seva duresa es troba entre 2,5 i 3 a l'escala de Mohs. La seva fractura és concoidal i pot formar macles en forma de cor.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kroehnkita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix de forma rara, com un mineral secundari format en les zones d'oxidació hidrotermal en els jaciments de minerals del coure, típicament en climes molt àrids com el del desert d'Atacama. Sol trobar-se associada a altres minerals com: atacamita, blödita, calcantita, antlerita o natrocalcita. Només apareix en les zones dels jaciments on hi ha hagut alteració hidrotermal, pel que és utilitzat com a indicador d'on s'ha produït aquesta, sent molt útil, ja que allà se solen trobar minerals d'importància industrial.