Kudriavita

Kudriavita
Fórmula química	(Cd,Pb)Bi₂S₄
Epònim	Kudriavy
Localitat tipus	Volcà Kudriavy, Illa d'Iturup, Illes Kurils, óblast de Sakhalín, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JA.05c
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JA.05c
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,095Å; b = 4,0032Å; c = 14,711Å; β = 115,59°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris fosc amb un to lleugerament vermellós
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	molt fràgil
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	6,58 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-011
Símbol	Kdv
Referències

La kudriavita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom del volcà Kudriavy (Rússia), la seva localitat tipus.

Característiques

La kudriavita és una sulfosal de fórmula química (Cd,Pb)Bi₂S₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. LÉs l'anàleg amb cadmi de la grumiplucita. Es tracta d'un dels dos minerals de Cd-Bi aprovats, sent l'altre la tazieffita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kudriavita pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, livingstonita, makovickyita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, mozgovaïta, cupromakovickyita, cupromakopavonita, dantopaïta, cuprobismutita, hodrušita, padĕraïta, pizgrischita, kupčikita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al volcà Kudriavy, situat a l'Illa d'Iturup, a les Kurils (óblast de Sakhalín, Rússia). També ha estat descrita al volcà Mutnovsky, al krai de Kamtxatka (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.