Livingstonita

Livingstonita
Cristalls de livingstonita sobre estibina, provinents de Huitzuco de los Figueroa, Guerrero, Mèxic
Fórmula química	HgSb₄S₆(S₂)
Epònim	David Livingstone
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.HA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.03 – Anhang
Dana	3.7.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	agulles allargades [010]; també fibrós, massiu, columnar, i en masses globulars i agulles entrellaçades
Estructura cristal·lina	a = 30.567(6) Å, b = 4.015(1) Å, c = 21.465(3) Å, β = 103.39°; Z = 8
Grup puntual	monoclínica 2/m
Color	gris acer
Exfoliació	{010} i {100} perfecta
Fractura	desigual
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	metàl·lica, adamantina
Color de la ratlla	vermella
Diafanitat	opaca, translúcida en fragments fins
Gravetat específica	4,8
Densitat	4,9
Propietats òptiques	biaxial (–)
Índex de refracció	> = 2,72
Pleocroisme	feble; fortament anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lst
Referències

La livingstonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1874 al municipi de Huitzuco dels Figueroa, a l'estat de Guerrero (Mèxic). Rep el nom de l'explorador britànic David Livingstone (1813-1873).

Característiques

Químicament, la livingstonita és un complex sulfur antimonur de mercuri. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant agulles allargades [010]. També s'hi pot trobar en hàbit fibrós, massiu, columnar, i en masses globulars i agulles entrellaçades. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, sent un mineral tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la livingstonita pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, makovickyita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, mozgovaita, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaita, cuprobismutita, hodrušita, padĕraita, pizgrischita, kupčíkita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.

Formació i jaciments

Es forma omplint filons hidrotermals de baixa temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre nadiu, estibina, guix o cinabri.