Espodumena

Espodumena
Pegmatita de Walnut Hill, Huntington, Comtat de Hampshire, Massachusetts, EUA (Mides: 14,2 x 9,2 x 3,0 cm)
Fórmula química	LiAlSi₂O₆
Epònim	ash grey (en)
Localitat tipus	Utö nature reserve (en)
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.01e
Dana	65.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic; 2/m
Hàbit cristal·lí	prismàtic, generalment prima i elongada, amb estries paral·leles a {100}; també és habitual que es trobi massiva.
Estructura cristal·lina	a = 9,46 Å, b = 8,39 Å, c = 5,22 Å; β = 110,17°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica 2/m
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	molt variable: blanc, incolor, gris, rosa, lila, violàci, groc i/o verd. Pot presentar fins a dos colors, com la hiddenita (verd maragda o la kunzita (violàcia).
Macles	freqüent a {100}
Exfoliació	perfecte en dues direccions (típica exfoliació de piroxè) a 87°
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6,5 a 7
Lluïssor	vítria o nacrada
Color de la ratlla	blanca
Gravetat específica	3,03 a 3,23
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,648–1,661 nβ = 1,655–1,670 nγ = 1,662–1,679
Birefringència	δ = 0,014 a 0,018
Pleocroisme	fort en la kunzita: α-porpra, γ-incolor; en la hiddenita: α-verd, γ-incolor
Angle 2V	54° a 69°
Fluorescència	no en té normalment; la varietat kunzita en sol presentar sota llum ultraviolada.
Fusibilitat	3,5
Solubilitat	insoluble
Magnetisme	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Spd
Referències

L'espodumena és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens. Està formada per liti, alumini, silici i oxigen. És una mena de liti. Pot ser des d'incolora a groga, porpra, lila (kunzita) verdosa, o verd maragda (hiddenita). Pot arribar a formar cristalls prismàtics que poden assolir dimensions relativament grans. S'han trobat cristalls de fins a 14,3 m a les Black Hills, Dakota del Sud, EUA.

A baixes temperatures, es forma la α-espodumena, que cristal·litza en el sistema monoclínic, mentre que l'espodumena d'alta temperatura cristal·litza en el sistema tetragonal. L'espodumena canvia de la seva forma alfa a la seva forma beta a una temperatura de 900 °C. Els cristalls solen presentar estries ubicades paral·lelament a l'eix principal.

Descobriment i presència de l'espodumena

L'espodumena es va descriure per primer cop l'any 1800 a la que avui en dia és la seva localitat tipus: Utö, Södermanland, Suècia. Va ser descoberta pel naturalista brasler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. El nom deriva del grec spodumenos (σποδυμενος) que significa "cremat fins a les cendres" degut a l'aparença opaca i de color gris-cendra que presenta el material refinat a partir del mineral que s'usa en la indústria.

L'espodumena es troba present en granits rics en liti, pegmatites i aplites. Es pot trobar associada amb diferents minerals com el quars, l'albita, la petalita, l'eucriptita, la lepidolita i el beril.

Importància econòmica

Com a mena de liti

L'espodumena és una font important de liti utilitzat en la indústria ceràmica, la indústria mòbil, les bateries i la medicina. El liti s'extreu de l'espodumena mitjançant àcid.

La producció mundial de liti a partir de l'espodumena ronda les 80.000 tones per any, principalment de la mina Talison, pegmatita de Greenbushes, Austràlia, i algunes de la Xina i de Xile. La mina Talison té unes reserves calculades de 13 milions de tones.

Com a gemma

Els minerals transparents s'utilitzen com a gemmes, com algunes varietats de kunzita i hiddenita conegudes pel seu gran pleocroïsme. Les localitats on es troben són l'Afganistan, Austràlia, el Brasil, Madagascar, el Pakistan, el Quebec al Canadà i Carolina del Nord i Califòrnia als EUA.

Varietats gemmològiques

Hiddenita

La hiddenita és una gemma de color verd maragda clar, trobada per primer cop al Comtat Alexander, a Carolina del Nord, EUA. El color que rep aquesta gemma és a conseqüència del seu contingut de crom que entra a l'estructura com a impuresa (tal com passa amb la maragda). No totes les espodumenes verdes deuen el seu color al contingut de crom, en aquests casos solen tenir colors verds més clars i no es consideren hiddenites.

Kunzita

La kunzita és una gemma de color rosa a lila, una varietat d'espodumena amb traces de manganès que li donen el seu característic color. En alguns casos, la kunzita s'ha escalfat o irradiat per a ressaltar el seu color. La majoria de kunzites es decoloren quan els hi toca la llum del Sol. La kunzita va ser descoberta l'any 1902, i va ser anomenada per George Frederick Kunz, joier de Tiffany & Co i notable mineròleg. S'ha trobat al Brasil, EUA, Canadà, Mèxic, Suècia, Austràlia, Afganistan i Pakistan.

• 
  Cristalls incolors de kunzita (a dalt a l'esquerra), kunzita rosa tallada (a dalt a la dreta) i un cristall verd de hiddenita (a sota); [escala desconeguda]
• 
  Kunzita Nouristan

Referències

• Kunz, George Frederick (1892). Gems and Precious Stones of North America. New York: The Scientific Publishing Company.
• Palache, C., Davidson, S. C., and Goranson, E. A. (1930). "The Hiddenite deposit in Alexander County, N. Carolina". American Mineralogist Vol. 15 No. 8 p. 280
• Webster, R. (2000). Gems: Their Sources, Descriptions and Identification (5th ed.), pp. 186–190. Great Britain: Butterworth-Heinemann.
• The key players in Quebec lithium Arxivat 2013-01-30 at Archive.is, “Daily News”, The Northern Miner. August 11, 2010.