Vés al contingut

L'assassinat del duc de Guisa (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'assassinat del duc de Guisa

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Hatot Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlexandre Promio Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1897 Modifica el valor a Wikidata
Durada1 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereficció històrica i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0451294 Letterboxd: the-assassination-of-the-duke-de-guise-1897 TMDB.org: 231057 Modifica el valor a Wikidata

L'assassinat del duc de Guisa és una pel·lícula francesa realitzada el 1897 per Georges Hatot sota la direcció d'Alexandre Promio pels germans Lumière, en la sèrie de les Vistes històriques.[1] Aquesta pel·lícula històrica posa en escena l'assassinat de Enric I de Guisa per ordre del rei Enric III durant els Estats Generals de 1588-1589 al Castell de Blois. Va ser exhibida a Lió el 31 d'octubre de 1897.[2]

És una pel·lícula sense so, en blanc i negre, la seva bobina de 17 metres produeix una projecció d'un minut aproximadament.

Va ser filmat en l'escenografia decorada amb el mateix quadre usat en La Mort de Robespierre,[3] una altra de les Vistes històriques.[4] A més d'aquesta pintura representativa d'una arquitectura gòtica, la decoració comprèn un llit, el duc de Guisa va ser assassinat en el dormitori real del castell de Blois.[5]

En 1974, la Antologia del cinema de L'Avant-scène classifica la pel·lícula entre les «vistes mediocrement "teatrals" que agafen prestats els seus pitjors efectes de la iconografia oficial». Efectivament, es considera generalment que la pel·lícula és una versió animada de L'assassinat del duc de Guisa, la representació pictòrica de l'esdeveniment que havia estat feta en 1834 per Paul Delaroche,[6] encara que aquest acostament sigui posat de vegades en dubte.[7][8][9]

Referències[modifica]

  1. Jeancolas, Jean-Pierre; Meusy; Pinel; Jean-Charles Tacchella (prefacio), Laurent Heynemann (epílogo) e investigación documental Laurent Véray. L'auteur du film : Description d'un combat. , París: , SACD, Arles, Actes Sud, et Lyon, Institut Lumière, 1996 página=15. ISBN 2-7427-0866-9. 
  2. «L’œuvre cinématographique des frères Lumière». [Consulta: 21 setembre 2018].
  3. Dagrada, Elena. «Reconstitutions historiques et histoire(s) : Du discours aux images Lumière». A: L'aventure du cinématographe (actes du Congrès mondial Lumière organisé à l'Institut de la communication de Lyon du 7 au 10 juin 1995. Lyon: Université Lumière Lyon-II] y otros, 1999, p. 246 y 255. ISBN 2-84301-019-5. 
  4. Le Moyen Âge vu par le cinéma européen (publicado en ocasión de los encuentros Cinéma et Moyen Âge en colaboración con la Cinémathèque de Toulouse, Conques, Centre européen d'art et de civilisation médiévale, colección « Les cahiers de Conques » n°3, 2001, p. 47. 
  5. Brotons Capó, M. Magdalena. El cine en Francia, 1895-1914: Reflejo de la cultura visual de una época. Genueve, 2015. ISBN 978-84-942533-2-4. 
  6. Seguin, Jean-Claude. Alexandre Promio, ou Les énigmes de la lumière. L'Harmattan, 1999 (« Champs visuels »). ISBN 978-2-7384-7470-4. 
  7. Dagrada, p.253.
  8. «SCÈNES DE CRIME À LA BELLE ÉPOQUE : DISPOSITIFS ET EFFETS SPECTACULAIRES DU CINÉMA DES PREMIERS TEMPS», julio 2012. [Consulta: 21 setembre 2018].
  9. Cosandey, Roland. Le plan de l'escalier, L'Assassinat du duc de Guise (Film d'art, 1908) : Espace, temps, corps Iichiko : A journal for transdisciplinary studies of pratiques, otoño 1999, p. 50.