Léopold Figuères

Léopold Figuères
Biografia
Naixement	27 març 1918 ; Perpinyà (França)
Mort	1r agost 2011 (93 anys); Perpinyà (França)
Alcalde de Malakoff
	març 1965 – setembre 1996 ; ← Léon Salagnac – Catherine Margaté → ; Circumscripció electoral: Malakoff
Diputat a l'Assemblea Nacional
	6 novembre 1945 – 27 novembre 1946
Conseller general
Dades personals
Formació	Escola Internacional Lenin
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític
Partit	Partit Comunista Francès
Premis
	Cavaller de la Legió d'Honor ;

Léopold Figuères, Léo, (Perpinyà, 27 de març del 1918 - 1 d'agost del 2011) va ser^[1] un polític rossellonès, figura^[2] de la Resistència i del Partit Comunista Francès.

Biografia

^[2]
Cursà únicament estudis primaris a Prada abans de fer l'aprenentatge de tipògraf a Perpinyà (1933). Membre de les Joventuts Comunistes (JC) amb 14 anys, n'esdevingué responsable departamental de primer, i nacional a partir del 1936. Al 14 de juliol del 1935 exposà la declaració comuna de les organitzacions juvenils del Front popular a l'assemblea de Montrouge, a la jornada on se segellà l'aliança política de les forces que formaven el Front popular. Després d'una estada de dos anys a l'escola de la Internacional Comunista a Moscou, el 1937 i amb 19 anys fundà la Unió de la joventut agrícola de França i en fou el representant al "Congrés mundial de la Joventut per la Pau" de Nova York (agost del 1938). Va ser destinat a Còrsega per a fer-hi el servei militar el 1938, i l'esclat de la Segona Guerra Mundial feu que s'enrolés a la Resistència corsa a partir del 1940; establert a Lió, entre maig del 1941 i setembre del 1944 dirigí clandestinament el conjunt de l'organització de les prohibides Joventuts Comunistes per la zona no ocupada, al sud de França. Pel seu pas a la Resistència obtingué diverses distincions: la medalla de la Resistència, la Creu del combatent voluntari i el títol de la Legió d'Honor.

Després de l'Alliberament, el 1946 esdevingué secretari general^[3] de la Unió de la Joventut Republicana de França (UJRF), organisme que aplegava al voltant de les Joventuts Comunistes altres organitzacions nascudes a la Resistència. En paral·lel, als anys 1945 i 1946 va ser elegit diputat (un dels més joves!) a les dues Assemblees constituents en representació dels Pirineus Orientals, amb més del 40% dels vots.

En el decurs de la guerra d'Indoxina, i en tant que director d'Avant-garde (publicació de l'UJRF i posteriorment de les Joventuts comunistes), als primers mesos del 1950 anà com a corresponsal a un Vietnam en guerra. Les entrevistes amb Ho Chi Minh, Võ Nguyên Giáp i Pham Van Dong, dirigents de la República Democràtica del Vietnam, així com amb els xinesos Mao Zedong, Liu Shaoqi i Zhou Enlai foren la base de diversos reportatges i d'un llibre laudatoris per a la RDV^[4] demanant la fi de la guerra colonial i la pau. Aquestes opinions li valgueren^[2] persecucions i condemnes públiques per "démoralisation de l'armée et de la Nation". Tornà a la clandestinitat, i el 1952 s'exilià, fent estades a Romania (on representà el PCF al Kominform), Bulgària, Hongria, Polònia i Txecoslovàquia. Acabada la guerra d'Indoxina, el 1954 retornà a França, i començà a multiplicar les aparicions públiques per fer-se arrestar i treurè rèdits polítics del judici subsegüent. Fou efectivament detingut el 1956, però per multes pendents de la revista Avant-Garde i, després d'un empresonament de 48 hores a la Santé, i un judici suspès, restà en llibertat.

Va ser elegit conseller general pel departament del Sena i posteriorment pel d'Alts del Sena, càrrecs que ostentà al període 1959-1993. El 1962, a la fi de la guerra d'Algèria, encapçalà la manifestació contra l'OAS que es va fer a París el 8 de febrer del 1962. Malgrat que s'identificà com a personatge polític electe, va ser colpejat per les forces de policia, en un ambient general de repressió ferotge que se saldà amb nou morts.

Dirigent del Parti communiste français i membre (1945-1976) i secretari general (1959 à 1964) del seu Comitè Central, va ser responsable de les relacions del PCF amb la intel·lectualitat, creà el "Centre d'Études et de Recherches Marxistes" (CERM), i ensems dirigí^[5] la revista teòrica del PCF, els Cahiers du communisme, fins al 1976. Presidí l'alcaldia de Malakoff (Alts del Sena) des del 1965 fins que el rellevà Catherine Margaté el 1996; restà alcalde honorari de la població^[6] fins al seu traspàs. La població, a la perifèria parisenca, preveia el 2011^[7] dedicar-li la plaça "Léo Figuères", en homenatge.

Fou autor d'obres històriques sobre el moviment revolucionari i obrer; i, especialment, d'escrits divulgatius de la ideologia comunista. Algunes, com Je reviens du Viêt Nam libre o Le Trotskisme, cet antiléninisme van ser traduïdes a diversos idiomes. Morí a Perpinyà^[8] als 93 anys i va ser enterrat^[9] als Masos.

Honors

Medalla de la Resistència i Creu del combatent voluntari de la Resistència
Cavaller de la Legió d'Honor (22 de setembre del 1983) i de l'Orde de les Arts i de les Lletres (16 de setembre del 1985)^[6]

Obres

(selecció)

Le serment de la jeunesse [Intervention de clôture prononcée par Léo Figuères au 2^e Congrès national de l'Union de la Jeunesse républicaine de France tenu à Lyon, du 6 au 9 mai 1948]. París: Impr. I.C.C., 1948.
Je reviens du Viêt Nam libre (notes de voyage). París: Éditions de la Jeunesse, 1950. Traduccions al romanès, al rus, a l'hongarès, al txec, al japonès i al xinès
- Je reviens du Vietnam libre. nouvelle édition. Montreuil: Le Temps des Cerises & ALF-Amis de Léo Figuères, 2015 (coll. Récits des Libertés). ISBN 9782370710482.
La Jeunesse et le Communisme, choix de textes marxistes. París: Éditions sociales, 1962. 2 edicions
Parti communiste français. París: Éditions sociales, 1962.
Le Gauchisme hier et aujourd'hui. París: Cahiers du communisme, 1968. 2 edicions
Lénine et la social-démocratie, sa nature et son rôle historique. París: Institute Maurice Thorez, 1969 (Les conférences de l'Institut Maurice Thorez, 16).
Le Trotskisme, cet antiléninisme. París: Éditions sociales, 1969 (Notre Temps). Traduccions al txec, al portuguès, a l'hongarès, al japonès, al castellà
Hô Chi Minh notre camarade. Souvenirs de militant français rassemblés. París: Éditions sociales, 1970. Traducció al turc
Jeunesse militante - Chronique d'un jeune communiste des années 1930-50. París: Éditions sociales, 1971 (Souvenirs).
Passage pacifique au socialisme et guerre civile. París: Institute Maurice Thorez, 1971 (Les conférences de l'Institut Maurice Thorez, 32).
Elections législatives Mars 1973. París: Cahiers du communisme, 1973.
Passé et avenir d'une espérance - suite d'un itinéraire communiste. Pantin: Le Temps des Cerises, 1995. ISBN 2841090450.
Histoire des communistes français, essai. Pantin: Le Temps des Cerises, 1996. ISBN 2841090663.
Cogniot, Georges; Figuères, Léo (editor). Matérialisme et humanisme: Démocrite, Epicure, Lucrèce, Goethe, Marx [antologia de textos de Cogniot]. Pantin: Le Temps des Cerises, 1998. ISBN 2841091694.
Octobre 1917 - la Révolution en débat, réflexion sur la Révolution russe et ses suites. Pantin: Le Temps des Cerises, 1998. ISBN 2841091317.
Les Fureurs du XX^e: Crises, mouvements populaires, guerres, résistances, révolutions et contre révolutions de 1900 à l'an 2000. Pantin: Le Temps des Cerises, 2000. ISBN 284109250X.
Falguera, Narcisse; Figuères, Léo; Mannevy-Garcia, Elida. Guerilleros en terre de France: les Républicains espagnols dans la Résistance française. Pantin: Le Temps des Cerises & Amicale des anciens guerilleros (FFI), 2000. ISBN 2841092461.
Communiste, une aventure militante (chronique d'une action communiste des années 1930 à 2001). Pantin: Le Temps des Cerises, 2002. ISBN 284109328X.
Et si nous reparlions de la Résistance, et de la part que les communistes prirent à son combat. Pantin: Le Temps des Cerises, 2004. ISBN 2841095142.
Une longue marche - Regards sur le mouvement ouvrier et populaire en France de la Révolution à nos jours. Pantin: Le Temps des Cerises, 2007. ISBN 2841096602.
Capitalisme, socialisme(s), communisme - leçons d'une histoire et regards d'avenir. Pantin: Le Temps des Cerises, 2010. ISBN 9782841098293.
De Trotsky aux trotskysmes, éléments pour un débat. Pantin: Le Temps des Cerises, 2012. ISBN 978-2841099313.
AUTORS DIVERSOS; Margaté, Catherine (prefaci). Léo Figuères, un homme debout. París: Le Temps des Cerises, 2013. ISBN 9782841099504.
Figuères, Léo; Ruscio, Alain (introducció). Je reviens du Vietnam libre. Montreuil: Le Temps des Cerises & ALF-Amis de Léo Figuères, 2015. ISBN 9782370710482.
Figuères, Léo; Ortiz, Jean (prefaci). Les Fureurs du XX^e. Montreuil: Le Temps des Cerises & ALF-Amis de Léo Figuères, 2016. ISBN 9782370710895.
Figuères, Léo; Picquet, Christian (prefaci). Octobre 1917, la Révolution en débat. Montreuil: Le Temps des Cerises & ALF-Amis de Léo Figuères, 2017.
Figuères, Léo; Varin, Jacques (prefaci). Et si nous reparlions de la Résistance... et de la part que les communistes prirent à son combat. nouvelle édition. Montreuil: Le Temps des Cerises & ALF-Amis de Léo Figuères, 2020. ISBN 9782370712080.
Histoire des communistes français : nouvelle édition enrichie de textes inédits couvrant la période 1996-2011 de l'histoire du PCF. Montreuil: Le Temps des Cerises & ALF-Amis de Léo Figuères, 2020. ISBN 9782370712066.

Notes i referències

↑ «Mor Léo Figueres». VilaWeb, 02-08-2011 [Consulta: 1r desembre 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Sagnes, Jean; Willard, Claude «Léo Figuères». Le Maitron, Dictionnaire Biographique du Mouvement ouvrier et du Mouvement social, 2007 - 2011.
↑ Quashie-Vauclin, Guillaume. L'Union de la Jeunesse Républicaine de France, 1945-1956. París: L'Harmattan, 2009. ISBN 9782296092068.
↑ Rice-Maximin, Edward. Accomodation and Resistance: The French Left, Indochina and the Cold War 1944-1954. Westport, CT (EUA): Greenwood Press, 1986, p. 100-101. ISBN 0313253552.
↑ Léo Figuères, un homme debout [antologia de textos de Figuères i de testimonis dels seus coneguts]. Pantin: Le Temps des Cerises, 2013.
↑ ^6,0 ^6,1 «Décès de Monsieur Léopold Figuères». Bulletin Municipal Officiel de la Ville de Paris, CXXX ^e année, núm. 77, 27-09-2011, pàg. 2321. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2013. ISSN: 0377 0152 0377 [Consulta: 19 desembre 2013].
↑ «Léo Figuères, hommage public». Malakoff infos, journal municipal de la Ville de Malakoff, núm. 248, 10-2011, pàg. 29-32.
↑ «Mor Léo Figueres, gran [sic] figura de la Resistència francesa». La Clau, 01-08-2011.
↑ «Léo Figueres nous a quitté». L'Indépendant, 19-09-2011.

Enllaços externs

[1] «Mor Léo Figueres». VilaWeb, 02-08-2011 [Consulta: 1r desembre 2011].

[maitron-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Sagnes, Jean; Willard, Claude «Léo Figuères». Le Maitron, Dictionnaire Biographique du Mouvement ouvrier et du Mouvement social, 2007 - 2011.

[3] Quashie-Vauclin, Guillaume. L'Union de la Jeunesse Républicaine de France, 1945-1956. París: L'Harmattan, 2009. ISBN 9782296092068.

[4] Rice-Maximin, Edward. Accomodation and Resistance: The French Left, Indochina and the Cold War 1944-1954. Westport, CT (EUA): Greenwood Press, 1986, p. 100-101. ISBN 0313253552.

[5] Léo Figuères, un homme debout [antologia de textos de Figuères i de testimonis dels seus coneguts]. Pantin: Le Temps des Cerises, 2013.

[bulletin-6] 6,0 ^6,1 «Décès de Monsieur Léopold Figuères». Bulletin Municipal Officiel de la Ville de Paris, CXXX ^e année, núm. 77, 27-09-2011, pàg. 2321. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2013. ISSN: 0377 0152 0377 [Consulta: 19 desembre 2013].

[7] «Léo Figuères, hommage public». Malakoff infos, journal municipal de la Ville de Malakoff, núm. 248, 10-2011, pàg. 29-32.

[8] «Mor Léo Figueres, gran [sic] figura de la Resistència francesa». La Clau, 01-08-2011.

[9] «Léo Figueres nous a quitté». L'Indépendant, 19-09-2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]