Vés al contingut

LR de la Vela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicLR de la Vela
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B6Ia[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVela Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)5,93 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.409 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,4649 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,028 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−5,815 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar51,5 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial21,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 18m 42.356s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-52° 26' 21.6636''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

LR de la Vela (LR Velorum)[6][7] és una estrella variable de magnitud aparent mitjana +5,90 en la constel·lació de la Vela, representant la vela de la mítica Nau Argos en què van viatjar Jàson i els Argonautes. La distància a la qual s'hi troba és incerta, però la seva possible pertinença a l'Associació estel·lar Vela OB1 la situaria aproximadament a 1.750 parsecs (5.700 anys llum) del Sistema Solar.[8]

LR de la Vela és una supergegant blava de tipus espectral B6Iae[6] amb una temperatura efectiva de 13.000-13.500 K.[9] Enormement lluminosa, radia 60.250 vegades més energia que el Sol [10] comparable a Deneb (α Cygni) o ν Cephei - i, com correspon a la seva classe, també té una mida considerable; el seu radi és 45 vegades més gran que el de el Sol i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 41 km/s. És una estrella molt massiva, sent la seva massa aproximadament 30 vegades més gran que la massa solar, per la qual cosa finalitzarà la seva curta vida esclatant en forma de supernova.

LR de la Vela és una variable Alfa Cygni; la lluentor oscil·la 0,072 magnituds al llarg d'un període de 1,695 dies.[11]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Luminous stars in the Southern Milky Way. Pàgina: 1. Data de publicació: 1971.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  6. 6,0 6,1 V* LR Vel -- Pulsating variable Star (SIMBAD)
  7. HR 3708 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  8. Reed, B. Cameron «Vela OB1: Probable New Members and Hertzsprung-Russell Diagram». The Astronomical Journal, 119, 4, 2000. pp. 1855-1859.
  9. Fraser, M.; Dufton, P. L.; Hunter, I.; Ryans, R. S. I. «Atmospheric parameters and rotational velocities for a sample of Galactic B-type supergiants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 404, 3, 2010. pp. 1306-1320.
  10. Lefever, K.; Puls, J.; Aerts, C. «Statistical properties of a sample of periodically variable B-type supergiants. Evidence for opacity-driven gravity-mode oscillations». Astronomy and Astrophysics, 463, 3, 2007. pp. 1093-1109.
  11. Lefèvre, L.; Marchenko, S. V.; Moffat, A. F. J.; Acker, A. «A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry». Astronomy and Astrophysics, 507, 2, 2009. pp. 1141-1201.