Vés al contingut

La Clapera

Per a altres significats, vegeu «la Clapera (Vallfogona de Ripollès)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
la Clapera
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Part deels Hostalets d'en Bas Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Altitud497 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Vall d'en Bas (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióa 300 m dels Hostalets d'en Bas
Map
 42° 05′ 56″ N, 2° 26′ 49″ E / 42.098881°N,2.446919°E / 42.098881; 2.446919
BCIL
IdentificadorIPAC: 10742

El Mas la Clapera[1] o la Clapera Nova és un mas a tocat dels Hostalets d'en Bas (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local. Cal no confondre'l amb la Clapera que hi ha al veïnat de Joanetes al mateix municipi.

Arquitectura

[modifica]
Vista aèria de l'entorn del mas

És un edifici civil orientat a migdia. Casa de grans dimensions amb planta semi-quadrada. Les façanes, molt exterioritzades, presenten uns arcs que envolten la casa i es poden distingir 4 grups diferenciats segons la forma i la mida, perfectament simètriques.[1]

Tant a la planta baixa com al primer pis denoten aquesta exteriorització, que queda rematada per una agulla de grans dimensions. A sobre de cada volta hi ha finestres ovalades.[1] També hi ha una font amb inscripcions i una tàpia que envolta aquest edifici i a una masoveria annexa.[1]

Història

[modifica]

El mas Clapera deu la seva dominació al lloc pedregós on fou construït pels seus fundadors; Clapera és un topònim que pot correspondre a "claper" o ermot rodejat de conreus. Als documents del segle xiv s'anomena "mansus de Claperia" i es té informació de que durant el segle xiii els Clapera tenien tot el mas amb les seves pertinences sota el domini directe del monestir de Santa Maria de Lladó, canònica agustiniana.[1] Els anys 1936-39 va convertir-se en camps de concentració.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mas la Clapera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2016].