La Escocesa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i edifici residencial  | |||
| Construcció | 1852 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 7.400 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Provençals del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Pere IV, 327-361 i Bolívia, 272-280 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 26 maig 2000 | |||
| Id. IPAC | 41230 | |||
| Id. Barcelona | 3265 | |||
La Escocesa és un conjunt fabril situat entre els carrers de Pere IV i de Bolívia del Poblenou de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció
[modifica]És un conjunt fabril amb habitatges adossats de la mateixa època i alguns anteriors. Aquests dos usos conformen una conjunt compacte on els habitatges s'alineen al carrer de Pere IV i la indústria queda al darrere amb passadissos interns que articulen els diferents cossos fabrils.[2]
Les cases, la majoria de planta baixa i dos pisos, són d'estil popular sense decoracions en la façana.[2] Les naus industrials presenten diferents alçades, que van des de només planta baixa, fins a planta baixa i tres pisos. Les solucions estructurals i de coberta són molt heterogènies: cobertes planes, cobertes a dues aigües, encavallades de fusta, jàsseres de fusta o metàl·liques amb revoltons ceràmics, pilars de foneria, etc.; en tot cas, predominen els espais diàfans i molt versàtils.[2]
Les seves façanes són molt senzilles, paraments estucats, amb ritme molt marcat de grans finestres que permeten l'aprofitament de la llum natural i en molts casos encara conserven la fusteria original de guillotina amb quarterons. Destaquen especialment les de l'edifici de la banda dreta del passatge principal, unificades formalment, de dos en dos, per un arc rebaixat.[2]
La presència de molts passadissos a nivell de planta primera que comuniquen els diferents volums entre si, els elements de comunicació per tal de distribuir materials amb més facilitat i la presència de l'antiga xemeneia de maó vist, singularitzen la imatge del recinte.[2]
Història
[modifica]Des del 1852, l'antiga fàbrica de productes químics per a la indústria tèxtil ha tingut successives ampliacions i adequacions (fetes en algun cas per propietaris anglosaxons), que donen al conjunt fabril una imatge d'indústria britànica del segle xix.[2]
El primer edifici del conjunt industrial data, aproximadament, del 1885 i fou una fàbrica tèxtil d'estampats de la família Paul. A partir del 1877, diverses empreses ocuparen el recinte industrial perquè part de l'antiga fàbrica es llogava.[2]
El 1894, un enginyer de Nottingham, Edward Birkhead Steegmann, i John Shields, un industrial escocès, llogaren les naus centrals per establir una factoria catalana de la Johnston, Shields i Cia. Les patents que introduïren estaven basades en la manufactura del punt de crochet, ideal per a fer cortines i encaixos. Nois escocesos formaren les treballadores en la nova tècnica. L'aventura dels escocesos va durar fins al 1984 i serví per a batejar l'espai.[2] Posteriorment, i fins a l'any 1998, l'activitat fabril es va mantenir a través de la cooperativa Lace Bobinet.[3]
El 2006, La Escocesa fou inclosa dins del programa Fàbriques per la creació artística, i ha esdevingut el Centre de Creació La Escocesa. Des del 2008, se n'encarrega de la gestió l'EMA Associació d’Idees, creada pels mateixos artistes residents i un gestor cultural.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Fàbrica la Escocesa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Fàbrica la Escocesa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 «La Escocesa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
[modifica]
- «La Escocesa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.