Centre de Creació La Escocesa
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària residència creativa centre cultural organització sense ànim de lucre |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Creació | 2019 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Lloc web | laescocesa.org… |
 
| |
La Escocesa és un centre de producció artística de propietat municipal per a artistes residents a la ciutat, situada en l'antic complex de La Escocesa al Poblenou de Barcelona. Des de 1999 allotja tallers d'artistes i actualment forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona.[1] L'associació fa el manteniment de l'espai i crea convocatòries per acollir els artistes i organitzar-hi esdeveniments culturals.[2]
Hi ha tallers, estudis, equips i materials dels artistes.[3] El 2017 tenia 21 tallers.[4] A la segona planta hi ha un espai polivalent amb ordinadors i la nau alta, amb 12 espais. Disposen també de l'Espai M, que acull exposicions d'art emergent.
Història
[modifica]El complex va ser una fàbrica de teixits. El 1984 la Johnston, Shields & Cia va tancar i els treballadors van crear la cooperativa Lace Bobinet, SA, que va romandre a l'espai fins al 1998.[5] El 1999 la fàbrica comença a allotjar alguns artistes en petits tallers amb el suport de col·lectius veïnals.[6][7] El 2006 Renta Corporación va comprar els terrenys per enderrocar els edificis i fer-hi pisos, però el mateix any l'Ajuntament de Barcelona va incloure l'espai dins del projecte de Fàbriques per la Creació Artística[8] i el 2007 va catalogar l’illa de la fàbrica com a Bé de Patrimoni Industrial establint un ús públic per a les naus, que sumen 2.400 m².[9]
Com a artistes residents hi han passat Alberto Peral, Carlos Ótica, David Franklin, Diego Mallo Ferrer, Emil Naula, Hugo Orlandini, Joan-Marc Llapispanc, Juan Francisco Segura Martinez, Labuenaylamala, Marco Noris, Mike Swaney, Mina Hamada, Paul Daly, Ricard Casabayó Carbonell, Rina Ota, Stefanie Herr, Tamara Zaitseva, Xavier Vilagut Ibáñez, i Zosen, entre d'altres. El 2013 els artistes pagaven 100 euros al mes, la qual cosa suposava el 60% del pressupost del centre.[9]
Al setembre de 2019 va celebrar el seu vintè aniversari. Convertida principalment en un centre d’investigació i experimentació artístiques, La Escocesa obre setmanalment les seves portes amb diverses activitats públiques que apropen a públics diversos als processos d’investigació que s’hi realitzen.
Referències
[modifica]- ↑ «Web Oficial de l'Ajuntament de Barcelona». Arxivat de l'original el 12 de febrer 2015. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ «Mapa Creatiu de Poblenou. Entitats artístiques del Poblenou de Barcelona». Arxivat de l'original el 12 de febrer 2015. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ Savall, Cristina «Barcelona inicia la resurrección del Detroit del Poblenou». El Periódico, 31-08-2017.
- ↑ Redacción y EFE «Barcelona compra el 93% de la fábrica La Escocesa para construir vivienda pública». La Vanguardia, 30-08-2017.
- ↑ BARCELONA, ANNALISA PALUMBO /. «Una fábrica artística que produjo tejidos» (en castellà), 31-03-2015. [Consulta: 17 agost 2019].
- ↑ Checa, Martí «La Escocesa, un espai fet a cop d'innovar». Revista Icària, 2006, pàg. 11-13. Arxivat de l'original el 2015-02-12 [Consulta: 12 febrer 2015].
- ↑ «Les cases grans de l’art: residències i fàbriques de creació», 30-11-2018. [Consulta: 17 agost 2019].
- ↑ «Projectes de Barcelona laboratori». "Nous Accents 2006: Pla Estratègic de Cultura", 2006, pàg. 55. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 12 febrer 2015].
- ↑ 9,0 9,1 «La Escocesa: fàbrica de creació». [Consulta: 17 agost 2019].