La Industrial Cotonera
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Cronologia | |||||
| 1851 – 1853 | reforma, Arquitecte: Josep Boixareu i Gallart | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Reina Amàlia, 12-12 bis | ||||
| |||||
La Industrial Cotonera era una casa-fàbrica situada al carrer de la Reina Amàlia, 12-12 bis del Raval de Barcelona, formada per la juxtaposició i reforma de dues finques originàriament separades i actualment desapareguda.
Història
[modifica]
El 1839, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs va establir en emfiteusi una parcel·la (núm. 12 bis) del seu hort al serraller Pere Viure i Leon,[1] on aquest va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[2][3] El 1842, després de la seva mort, la propietat va ser posada en subhasta per a pagar l'herència dels seus fills menors d'edat,[4] i novament el 1844.[5] Aquell mateix any, Antoni Escuder va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casany.[6]
El 1845, Joan Calafell i Serra va establir en emfiteusi una altra parcel·la (núm. 12) al procurador causídic Joan Puiggarí i Vinyals,[7] on aquest va fer construir una fàbrica de planta baixa, segons el projecte del mateix Casany.[8][9] El 1851 va vendre la propietat a la societat Bernat Muntadas i Cañellas[a] i Cia,[12] que va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu, amb la remunta de quatre pisos.[13]
El 1853, Bernat Muntadas va encarregar al mateix arquitecte la reforma del núm. 12 bis amb la remunta d'un quart pis i la unificació de les façanes amb una decoració amb motius de terracota.[14] Segons els «Quarterons» de Garriga i Roca, a l’interior d’illa es disposaven tres «quadres» perpendiculars al carrer, dues als extrems de la parcel·la i una de central. Aquell mateix any es va constituir la societat anònima La Industrial Cotonera, amb un capital de 12 milions de rals i dedicada a la filatura i tissatge del cotó,[15] i amb el meteix Muntadas com a director, la qual va assumir els actius de Bernat Muntadas i Cañellas i Cia,[16] que incloïen les fàbriques del carrer de la Reina Amàlia i Sant Andreu del Palomar (vegeu Can Fabra): «Su objeto es la elaboracion de hilados de algodon de todas clases, así en husadas como aspeados, en paquetes de 11 libras, y dispuestos en plegadores para tejer; empleando al efecto máquinas Mulljennys, Selfactings y continuas. A mas se dedica al ramo de tejidos, produciendo los llamados muselinas, guineas, madepolans, semiretores mecánicos y á mano, madrases, percalinas y empesas para indianas. Posee una fábrica de hilados en la calle de Amalia, núm. 12, y otras dos también de hilados y tejidos en el vecino pueblo de San Andrés de Palomar, en la calle de Isabel II.»[17]
El 1854, la fàbrica va patir les conseqüències de la vaga contra les màquines selfactines, i durant la nit del 14 al 15 de juliol fou atacada i els vaguistes destruïren dues màquines de 400 fusos cadascuna.[11] A les acaballes de la dècada del 1850, Bernat Muntadas abandonà l'empresa, deixant una sèrie de reclamacions econòmiques que en marcarien la trajectòria a partir d'aquell moment.[18][11] El 1860, participà a l’Exposició Industrial de Barcelona amb la gamma tradicional de gèneres de cotó: mussolines, percalines, guinees, retorts, semi-retorts i hamburgs; filats de cotó, ordim i trama del núms. 30 al 60.[19][11] El 1862, tenia 34.248 pues de filar i 200 telers, i hi treballaven tenia 600 obrers.[11]
Finalment, la societat (que mentrestant havia canviat el nom a La Industria Algodonera)[20] va ser dissolta el 16 de maig del 1877, i els accionistes van rebre només 129 pessetes per acció del nominal de 500, de les que 8 provenien del premi a la loteria de Nadal del 1879 que la comissió liquidadora havia guanyat.[11] En un diari del 1878 hi havia el següent anunci: «La Industria Algodonera en liquidacion. La Comision liquidadora avisa á los herederos de don Pedro Viure y Leon y á don José Puiggarí, heredero de don Juan Puiggarí, o á sus sucesores, que se sirvan avistarse con el Secretario de esta Sociedad (Sagristans, 4 3º), para enterarles de un asunto que les interesa.»[21]
El conjunt fabril va ser enderrocat a la dècada del 1960 per a la construcció de sengles edificis d'habitatges amb front a la Ronda de Sant Pau, 42-44 i el carrer de la Reina Amàlia, obra dels arquitectes Antoni de Moragas i Gallissà i Francesc de Riba i Salas (1963-1965).[22]
Notes
[modifica]- ↑ Bernat Muntadas i Cañellas (Igualada, 1783-Barcelona, 1874) era fill d'Isidre Muntadas i Font[10] i cosí germà dels germans Muntadas i Campeny, fundadors de L'Espanya Industrial.[11]
Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 24-12-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 22-11-1839.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 14.
- ↑ Diario de Barcelona, 17-10-1842, p. 3966.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-06-1844, p. 2513.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 196/1844.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 105-108, 21-4-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 81/1845.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 48.
- ↑ «Bernardo Muntadas Cañellas». geneanet. María L. Roca Martín.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Cabana, 1992.
- ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, 29-10-1851.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 603 bis C, 29-12-1851.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 636 bis C, 12-08-1853.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-06-1853, p. 4358.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-07-1853, p. 4667.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 280.
- ↑ Diario de Barcelona (edición de la mañana), 14-03-1863, p. 2060-2061.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 197.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 113, 138, 140, 148, 237.
- ↑ La Imprenta (edición de la mañana), 01-11-1878, p. 7535.
- ↑ «Habitatges Ronda de Sant Pau 42-44». Arquitectura catalana. Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 580-583. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «La Industrial Cotonera.1853-1877». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.