Jove Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup d'humans  |
| Ideologia | catalanisme |
| Història | |
| Creació | 1869 |
| Data de dissolució o abolició | 1875 |
| Governança corporativa | |
| Òrgan de premsa | La Gramalla |
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869[1] i que es va mantenir fins al 1875. És considerada precedent de la Unió Catalanista. En foren fundadors Àngel Guimerà,[2] Pere Aldavert i Martorell, Joaquim Riera i Bertran, Josep Roca i Roca, Lluís Domènech i Montaner, Francesc Matheu i Fornells, Josep Pella i Forgas, Ramon Picó i Campamar i Antoni Aulèstia i Pijoan. El seu òrgan era La Gramalla, editat per Francesc Pelagi Briz, i el seu primer president fou Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Tenia uns 50 socis.
Inicialment l'entitat tenia un caràcter exclusivament literari, però no es va poder mantenir al marge del debat polític i això va provocar la seva dissolució el 1875. Dissolució que portaren a terme l'Isidre Reventós i Amiguet, junt amb Manuel Pau Torres i Reyató. Tanmateix, entre ells hi havia un independentisme latent, posat de manifest en la capçalera de la correspondència: Salut i Catalunya independenta.
Fonts
[modifica]- Jordi Llorens i Vila El primer catalanisme independentista a El Temps d'Història, abril de 2005
- ↑ «La Jove Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «10 mentides sobre Catalunya». [Consulta: 2 desembre 2020].