La Llosa
|
No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa del Bisbe i la Llosa de Ranes. |
|
Per a altres significats, vegeu «Llosa». |
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | la Plana Baixa | ||||
| Capital | La Llosa (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.003 (2023) (100,3 hab./km²) | ||||
| Gentilici | llosera, lloser | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 10 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 19 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Nules | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Felip Neri | ||||
| Dia de mercat | Dissabte | ||||
| Festa patronal | Setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Joaquín José Llopis Casals | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12591 | ||||
| Codi INE | 12074 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12074 | ||||
| Lloc web | lallosa.es | ||||
| |||||
La Llosa, també anomenada la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Geografia
[modifica]La població es troba entre dos tossals del sector meridional de la comarca de la Plana Baixa, i està rodejada de tarongerars. Les muntanyes pròximes no sobrepassen els 150 m d'altura, ja que són els primers contraforts de la Serra d'Espadà, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. Hi ha dos nuclis de població destacats: La Llosa i Casablanca. Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uixó.
S'accedix al poble des de Castelló de la Plana prenent la N-340 o des de l'autovia A-7. També s'hi pot accedir en tren, ja que a la Llosa arriba la línia 6 de Rodalies de València.
Història
[modifica]Té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Jaume I, després de la conquesta, concedí una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Próxita va comprar a Jaume el Just el 1292, la baronia d'Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succeí en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertànyer a la fillola de la Vall d'Uixó. Després de l'expulsió, se'l va concedir carta de població. El paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle xix començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle passat.
Demografia
[modifica]L'activitat majoritària és el cultiu de cítrics i de verdures i hortalisses. Hi ha diversos comerços que es dediquen a la manipulació de cítrics per a l'exportació.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2014 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 959 | 951 | 938 | 937 | 932 | 918 | 910 | 915 | 924 | 917 | 972 |
Alcaldia
[modifica]Des de 2007, l'alcalde de la Llosa és Joaquín José Llopis Casals del Partit Popular (PP).[1]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Luis Melchor Sanahuja | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Manuel Valls Orenga | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Ricardo Casals Tamborero | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Juan Tamargo Agea | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Juan Tamargo Agea | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Juan Tamargo Agea | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Tamargo Agea | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Joaquín José Llopis Casals | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Joaquín José Llopis Casals | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Joaquín José Llopis Casals | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Joaquín José Llopis Casals | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[1] | ||||
Llocs d'interès
[modifica]A nivell monumental destaquen l'Església del Salvador, del segle xvii gòtic - barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt; la Vila romana del Pla, de gran extensió i amb importants restes; i la Casa gòtica del segle xvi, casa particular al C/Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra. Altres llocs d'interés són la Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II aC; la Via Augusta, ruta cicloturística; o La Marja, zona humida amb interessant vegetació i avifauna.
- Església Parroquial. Dedicada al Salvador.
- Biblioteca Municipal
Festes i celebracions
[modifica]- Sant Felip Neri. Des del primer dissabte fins al segon dissabte de setembre, festivitat de Sant Felip Neri i Sant Isidre Llaurador, amb bous i revetlles.
- Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al Dilluns de Pasqua, festivitat de Sant Vicent Ferrer, amb bous i revetlles.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Llosa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 28 novembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- «La Llosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
